Hola de nou!

Per aquesta última entrada de la fase d’intervenció acompanyada analitzaré una estratègia didàctica que vaig elaborar conjuntament amb la mentora per potenciar l’ús oral del català entre els alumnes de l’aula d’acollida. Per analitzar l’activitat seguiré el model reflexiu de Schön com he fet al llarg de les tres entrades d’aquest bloc.

1. Coneixement en l’acció.  Amb la mentora vam començar la unitat destinada a treballar el vocabulari relacionat amb el temps i el clima. També vam treballar a través de textos, exercicis i jocs els temps verbals i la descripció del clima, de les estacions i de l’entorn. Per fer-ho vam pensar que seria una bona idea utilitzar el tema de les pel·lícules per presentar escenaris diversos a través dels quals poder descriure els entorns.
2. Reflexió en i durant l’acció. A l’hora de plantejar l’activitat vam proposar al grup que després de comentar els diferents gèneres cinematogràfics elaboressin un tràiler exposant una idea creativa de pel·lícula. L’objectiu era descriure una acció emmarcada en un temps i un lloc concret que fos descrit per l’alumnat. De seguida vam veure que les presentacions orals era una activitat que resultava incòmode, però que la part creativa els il·lusionava molt. De fet, la majoria d’alumnes tenen molta vergonya a l’hora de parlar català i mostren molt poc interès en les exposicions orals. Per tant, vam decidir canviar la nostra proposta i plantejar la possibilitat de gravar un vídeo  en grup amb el tràiler de la pel·lícula creada.
3. La reflexió sobre l’acció i sobre la reflexió en l’acció.  L’activitat va ser tot un èxit i les propostes van ser molt creatives i elaborades. Els vídeos van ajudar l’alumnat a tenir menys nervis a l’hora de parlar català i va ser una modificació que va aportar grans resultats. Després de parlar amb la mentora, he pogut reflexionar sobre la importància d’adaptar els continguts a cada realitat i a cada grup, ja que en aquest cas, la implicació hagués sigut molt inferior si no haguéssim donat l’opció de gravar la presentació.

Les competències del màster que he posat en pràctica per aquesta situació han sigut:

• Dissenyar i aplicar metodologies didàctiques grupals i individuals tenint en compte la diversitat dels estudiants fent servir el potencial de les tecnologies. L’objectiu final d’elaborar un tràiler proporciona un fil conductor interessant que pot ser adaptat a cada nivell o necessitat.
• Identificar les mesures d’atenció a la diversitat que són adequades per a l’assessorament en cada cas.

Hola a tothom!

Tal com vaig comentar a l’última entrada del diari, seguiré el model  reflexiu de Schön per dur a terme l’anàlisi de la segona situació de la fase d’intervenció acompanyada.

En aquest cas continuaré explorant l’activitat de correcció que he pogut realitzar durant aquesta fase a l’aula d’acollida. A l’entrada anterior vaig analitzar la correcció oral amb tot el grup i vaig poder reflexionar sobre els imprevistos que van anar sorgint. Ara, plantejo una correcció escrita d’un dossier de síntesi que els alumnes havien d’entregar al final de les unitats 1 i 2.

1. Coneixement en l’acció. Amb els meus coneixements previs sobre el contingut i sobre les estratègies de correcció vaig iniciar la revisió d’aquestes activitats amb l’objectiu de valorar com havia sigut el seu procés d’aprenentatge al llarg dels primers mesos. Vaig començar la tasca amb il·lusió, ja que havia pogut fer el seguiment amb aquests alumnes i creia que els resultats serien molt bons.
2. Reflexió en i durant l’acció. Al llarg de la correcció vaig adonar-me que hi havia conceptes que havíem treballat molt al llarg de les sessions i que no havien quedat gens clares. Jo tenia una idea prèvia a la correcció que va anar canviant a mesura que vaig anar veient les respostes dels alumnes. Va arribant un moment en el qual vaig tenir molts dubtes de si realment havien après quelcom al llarg del primer trimestre i em vaig desmotivar bastant, ja que les classes de la meva mentora a l’aula d’acollida són sempre molt dinàmiques i engrescadores.
3. La reflexió sobre l’acció i sobre la reflexió en l’acció. Els resultats obtinguts no van ser els esperats i vaig estar reflexionant sobre el format de l’activitat i sobre les expectatives que havia dipositat en els resultats d’aquell dossier. La reflexió sobre la reflexió en l’acció em va permetre detectar que de forma inconscient encara estava seguint un patró mental de l’avaluació única i tradicional. Hi havia una part de mi que esperava que el dossier dos una demostració exacta de tots els coneixements adquirits i vaig oblidar la importància de valorar el conjunt de les activitats i del procés. En realitat, aquells alumnes havien destinat moltes hores a la setmana a seguir les sessions i activitats de l’aula d’acollida amb molt d’interès i esforç. Realment és un grup bastant tímid, però molt curiós amb la llengua i amb les tasques. Al llarg d’aquest temps el grup havia dut a terme moltes altres activitats multimodals a través de les quals havien potenciat la comunicació oral i escrita. Així doncs, els resultats d’aquell dossier eren només un altre indicador per valorar el procés i amb aquest canvi de perspectiva vaig acabar les correccions amb molta més esperança.