Aquesta pràctica la relacionaré amb el métode referent al “Mètode R4 i R5” que consisteix en pensament pràctic sobre la pràctica docent.
Són una proposta de reflexió metodològica, mitjançant qual el docent ha d’aprendre de la seva pròpia pràctica professional per mitjà de la reflexió.

1) Seleccionar una situació pràctica de l’aula per reflexionar: La reflexió que m’agradaria fer en aquesta entrada, és sobre el model de l’escola inclusiva que tenim ara.  Un sistema educatiu inclusiu és aquell que incorpora tots els nens en edat escolar i que, d’acord amb el dret a l’escolarització, facilita els mitjans per tal que tot alumne pugui gaudir-ne profitosament d’aprenentatge.

Això significa que en aquells casos en què es doni algun tipus de discapacitat que, per les seves característiques, desaconselli l’escolarització estandaritzada o convencional, tant l’entorn com l’acció educativa s’hi han d’adaptar per tal que la seva escolarització s’ajusti a l’objectiu.

A la hora de fer pràctiques he pogut veure la impossibilitat d’atendre tots els nens amb les seves necessitats (en una mateixa classe coincideixen: un nen xinès que es nouvingut que no parla castellà, 4 nens amb TDAH, uns quants amb dislèxia, etc.)

2) Reconstrucció a posteriori de la situació i suggeriments per propiciar la reflexió i analitzar el cas. Crec que de tota la vida existien centres d’educació especial, on els alumnes són atesos per especialistes cadascú en la seva minusvalidesa. Són atesos alhora que reben un aprenentatge que no podrien assolir en un aula convencional. Per altra banda, pel que fa als alumnes amb trastorns conductuals diagnosticats, podríen posar en perill la convivència necessària a l’espai comú a un centre educatiu. Fins i tot, podrien representar un risc per a la seguretat de la resta d’alumnes i docents.

3) Contrastar amb la meva formació teòrica. Una escola d’educació especial, és molt més cara de mantenir que una escola convencional, tant pels equipaments i els espais que requereix, com pel nombre de professionals que hi treballen.  També, hem de tenir en compte la ràtio: el cost per alumne escolaritzat és incomparablement més alt que el de l’escola convencional. Per tant, la pretensió d’atendre un alumne amb necessitats educatives especials en un centre convencional en els mateixos termes que en una especial és impossible i materialment irrealitzable, per molta voluntat que posi el docent.

4) Conclusions finals.

La formació del professorat en educació inclusiva ha de servir per a desenvolupar una educació de major qualitat per a tothom, millorant el projecte educatiu, enfortint les competències professionals i donant una resposta proporcionada i eficient.

El desenvolupament de les escoles inclusives depèn, sobretot, de comptar amb recursos econòmics, materials i personals necessari. Ara bé, és primordial que la comunitat educativa, i especialment els equips directius, tinguin una gran expertesa en els principis que fan que una escola sigui inclusiva.

Atendre diferents necessitats de l’alumnat està estretament relacionat amb els següents eixos, com ara:

• La competència comunicativa del professorat: la requereix i molta per transmetre en el mínim temps possible el coneixement de qualitat.
• La competència digital docent: presentacions, treballs preparatius s’organitzen mitjançant eines digitals corresponents i les requereixen.
• La responsabilitat social del docent per atendre aquests alumnes proporcionant el coneixement necessari, adaptant les proves, tenint en compte totes les particularitats de cada cas en concret.

Evidència 1: Material per a la prova de la “Lírica” per a grup classe

Evidència 2: Material per a la prova de la “Lírica per als PIs

Per a mi ha sigut molt productiu i necessari veure en pràctica com atenen aquests nens en cada cas i en les circumstàncies específiques que hi concorrin.

A més, respecte al meu treball de fi de Màster aquesta tasca m’ha fet reflexionar molt si hem de avaluar realment els nens amb necessitats especials. M’ha servit de molt revisar i avaluar els exámens de l’alumnat. Tot i que trobo la càrrega burocràtica excessiva, és important diferenciar les necessitats d’aquests nens. El que qüestiono és el fet que aquests nens hagin de tenir una “escola” especial o classes “especials” perquè les seves necessitats siguien ateses realment.

Crec que aquesta pràctica està relacionada amb algunes de les competències del màster, com:

• Disseny, gestió i planificació d’entorns d’ensenyament-aprenentatge.
• Investigació, innovació i reflexió sobre la identitat professional i millora de la pràctica docent.

Per concloure, atendre un alumne amb necessitats educatives especials en una escola convencional en els mateixos termes que en una especial, no solament s’esdevé esconòmicament impossible de cobrir, sinó que és materialment irrealitzable, per més bona voluntat que s’hi posi. En definitiva, trobo que els alumnes amb necessitats educatives especials requereixen d’un tractament i atenció que és impossible atendre en un aula amb 30 alumnes o en un centre de 1000.

Bibliografia

Fuentes, J.L. [Juan Luis]. El profesional de la educación, ¿quién es?. A: Fuentes, Juan Luis. Ética para la excelencia educativa. Madrid: Síntesis, 2020. p. 29-41.

Ornellas, A. [Adriana] i Garcia, A. [Alicia]. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació (1a. ed.) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).

XTEC. (2010). Orientacions per la millora de la comprensió lectora i de l’expressió escrita. Departament d’Educació.

Zayas, F. [Felipe]. (2001). L’activitat metalingüística: més enllà de l’anàlisi gramatical. Articles de Didàctica de la Llengua i Literatura, 25, 19-30. https://www-grao-com.eu1.proxy.openathens.net/revistas/programacio-244?contenido=337676

Universitat Oberta de Catalunya. (2023). Educació inclusiva: què és i com fer-la realitat a l’escola? https://blogs.uoc.edu/epce/educacio-inclusiva-que-es-i-com-fer-la-realitat-a-lescola/

Aquesta pràctica la relacionaré amb el métode referent al “Mètode R4 i R5” que consisteix en pensament pràctic sobre la pràctica docent.
Són una proposta de reflexió metodològica, mitjançant qual el docent ha d’aprendre de la seva pròpia pràctica professional per mitjà de la reflexió.

1) Seleccionar una situació pràctica de l’aula per reflexionar: L’activitat que vull descriure em va fer reflexionar sobre la preparació que es fa a l’Institut per les proves PAU. La preparació és complexa i hem de tenir en compte els punts més rellevants del Decret 171/2022, de 20 de setembre, d’ordenació dels ensenyaments de batxillerat, i de la nova orientació del batxillerat vers l’educació post obligatòria competencial.

El currículum del batxillerat ha de promoure el desplegament del projecte de vida personal, acadèmic i professional dels i de les joves procurant el seu èxit educatiu. i ha de facilitar l’accés a processos formatius posteriors i a l’aprenentatge al llarg de la vida. Dona continuïtat al currículum de l’educació bàsica com a instrument del sistema educatiu per assolir una societat fonamentada en una ciutadania crítica, activa i constructiva. Aquesta societat ha de donar resposta a les aspiracions personals i col·lectives en un context plurilingüe i pluricultural, sostenible, digitalitzat, més equitatiu, més verd, més feminista i més democràtic.

2) Reconstrucció a posteriori de la situació i suggeriments per propiciar la reflexió i analitzar el cas: La implantació del decret sempre té un recorregut que no és immediat, ni s’ha de canviar de cop. El problema moltes vegades que molts centre no van alineata pel que fa a les decisions que s’han de prendre en l’organització i el funcionament dels mateixos.

L’altra reflexió és la següent: L’alumnat amb PI ha de ser avaluat segons els criteris d’avaluació que s’hauran decidit per atendre les seves necessitats i que consten en el propi PI. Els resultats obtinguts s’han de revisar els criteris d’avaluació i ajustar-los a les capacitats i necessitats de cada alumne o alumna, ja que en el PI tenen en compte les característiques individuals.

3) Contrastar amb la meva formació teòrica:

Un nou decret suposa unes noves regles de joc, unes noves condicions i sobretot noves oportunitats. Cal fer una formació generalitzada a tots els agents del sistema que posi de manifest aquestes oportunitats i faciliti (amb la formació, els models, els recursos i suport, l’acompanyament i la col·laboració) processos de replantejament tant de caràcter organitzatiu com de funcionament. Hem de repensar com s’organitza el centre amb les noves possibilitats, repensar els processos d’aprenentatge en el context dels vectors i com aprofundim en l’avaluació per a la millora de l’aprenentatge. Veig moltes mancances en aquest àmbit, perquè els centres no van alineats i tampoc dins del mateix centre n’hi ha assignatures que encara no han sigut actualitzades al nou currículum.

4) Conclusions finals: Cada àrea o matèria compta amb competències específiques que integren sabers propis de l’àrea o de la matèria. Si un centre decideix implantar àmbits, aquests han d’integrar les competències pròpies de cada àrea o matèria que hi participa i, per tant, els sabers, i el centre pot decidir que sigui impartit per un equip de docents, que en són especialistes.

A més, otes les competències transversals estan incloses en el desenvolupament de les competències específiques de cada àrea o matèria. No obstant això, en diferents cursos, al llarg de les diferents etapes, s’hauran d’avaluar a banda.

Així mateix, el professorat haurà de preveure espais, instruments i maneres de fer que promoguin la reflexió de l’alumnat, i també la forma d’integrar-ho a les sessions d’avaluació.

Preparar l’alumnat per les PAUs requereix moltes competències del professorat corresponent als següents eixos, com ara.

• La competència comunicativa del professorat: la requereix i molta per transmetre tot el que és necessari per a la preparació de qualitat.
• La competència digital docent: presentacions, treballs preparatius s’organitzen mitjançant eines digitals corresponents i les requereixen.
• La responsabilitat social del docent per combatre els mals resultats, per pujar el nivell de nostres alumnes, etc.

Evidència 1: Material per preparar el 2n de Batxillerat a la llengua castellana

Evidència 2: Disney Sintàctic (treball digital)

https://view.genial.ly/6308e108ce94210019f14875/interactive-content-disney-sintactico?authuser=3

Evidència 3: Treball “Pares mínimos”

Em sembla molt interessant aquesta activitat que proposa la professora perquè comparin els diferents pars mínims, sobretot, de cara a la preparació a las PAUs.

Evidència 4: Exemple de l’examen

Per a mi ha sigut molt productiu i necessari assistir a les classes del 2n de Batxillerat no només per actualitzar-me d’una manera significativa, sinó també per veure les diferents metodologíes d’impartir l’aprenentatge.

A més, respecte al meu treball de fi de Màster aquesta tasca m’ha fet reflexionar molt si hem de avaluar realment basant-nos en les proves PAU, preparant els alumnes per superar-les, o per un coneixement més integral de la llengua. M’ha servit de molt revisar i avaluar els exámens de l’alumnat. Tot i que no he donat aquestes classes, al corregir els exámens, m’ha servit molt per la reflexió.

Crec que aquesta pràctica està relacionada amb algunes de les competències del màster, com:

• Disseny, gestió i planificació d’entorns d’ensenyament-aprenentatge.
• Investigació, innovació i reflexió sobre la identitat professional i millora de la pràctica docent.

Per concloure, la prova d’accés a la universitat és un requisit per a l’estudiantat que té el títol de batxillerat o equivalent per accedir a la universitat. Ha de ser anònima i idèntica per a tothom, i ha de garantir la màxima igualtat d’oportunitats a l’estudiantat que s’hi presenta.

Bibliografia

Fuentes, J.L. [Juan Luis]. El profesional de la educación, ¿quién es?. A: Fuentes, Juan Luis. Ética para la excelencia educativa. Madrid: Síntesis, 2020. p. 29-41.

Ornellas, A. [Adriana] i Garcia, A. [Alicia]. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació (1a. ed.) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).

XTEC. (2010). Orientacions per la millora de la comprensió lectora i de l’expressió escrita. Departament d’Educació.

Zayas, F. [Felipe]. (2001). L’activitat metalingüística: més enllà de l’anàlisi gramatical. Articles de Didàctica de la Llengua i Literatura, 25, 19-30. https://www-grao-com.eu1.proxy.openathens.net/revistas/programacio-244?contenido=337676

Aquesta pràctica la relacionaré amb el métode referent al “Mètode R4 i R5” que consisteix en pensament pràctic sobre la pràctica docent.
Són una proposta de reflexió metodològica, mitjançant qual el docent ha d’aprendre de la seva pròpia pràctica professional per mitjà de la reflexió.

1) Seleccionar una situació pràctica de l’aula per reflexionar: L’activitat que vull descriure es fa a classe del 2n amb l’objectiu de treballar els diferents tipus de textos.

Els altres objectius de dita activitat són saber utilitzar oral i de manera escrita un llenguatge tècnic, exposar en públic amb seguretat, cercar informació adient i realitzar comentaris constructius.

La situació d’aprenentatge que es presenta és la d’elaborar una recepta de cuina en forma d’instruccions i el repte d’aquesta situació està en descriure amb una sèrie de paraules i instruccions entenedores i amb les instruccions adients els passos, mecanismes i aliments necessaris per l’elaboració correcta d’aquest plat de cuina.

L’activitat es realitzaria en el 2on curs d’ESO amb un perfil d’alumnat molt variat en quant a la motivació acadèmica, donat que apareixen alguns alumnes que ja manifesten la seva aversió vers seguir estudiant i poden trobar en aquesta situació d’aprenentatge una activitat pròpia d’una feina com la de cuiner que els pot motivar a desenvolupar-se professionalment en ella.

2) Reconstrucció a posteriori de la situació i suggeriments per propiciar la reflexió i analitzar el cas: Una vegada feta l’activitat, considero que és molt apropiada per treballar la tipologia textual. Potser, el moment de degustació no faria molt llarg, ja que crea una mica de desordre lògic.

Les activitats es desenvolupen com propostes d’avaluació continuada, de manera que s’avalua a l’alumne en cada una d’elles a més de la presentació de resultat final.

3) Contrastar amb la meva formació teòrica:

Pel que fa a la proposta de treball, em sembla clara, fàcil d’entendre i ben definida. A més, per mitjà d’aquesta SD els alumnes aprendran realment sobre la tipologia de textos. El producte final, la elaboració de la recepta, pot donar molt de joc; tanmateix, la condició del text obligaria a escollir amb molta cura un text base, perquè després la SD pugui esdevenir profitosa.

4) Conclusions finals: Trobo que la situació d’aprenentatge és original i ben pensada, donat que, no només planteja una activitat a l’alumnat, sinó que l’emmarca dintre d’activitats pròpies de projectes de relació amb la comunitat social i educativa.

Així mateix, cal dir que s’especifica una bona organització en tres-quatre sessions, i s’inclou aquesta divertida part de cuinar en grup que termina d’afegir-li sentit i una connexió amb la realitat de fora de l’aula.

Aquesta pràctica docent està relacionada amb els següents eixos:

• La competència comunicativa del professorat, perquè la requereix per transmetre la visió i missió d’aquesta activitat.
• La competència digital docent, perquè les tasques es presenten i es desenvolupen a l’entorn digital.

Evidència 1: Recepta feta pels alumnes del 2n

Evidència 2: Cuinant…

Evidència 3: Una mica de desordre a classe…

4. Seqüència didàctica meva presentada en l’altra assignatura

Ha sigut interessant veure la meva activitat, dissenyada previament de manera teòrica, posada en pràctica. Tot i que alguna alumna del màster m’ha dit que aquesta activitat té els seus riscos pels alumnes del 2n, precísament a aquesta classe van fer aquesta activitat. Estic molt d’acord amb el plantejament de la mateixa, ja que treballa diferents aspectes del text.

Respecte al meu treball de fi de Màster aquesta tasca m’ha fet reflexionar com es podria avaluar aquesta activitat de manera “objectiva”, ja que es fa en grup majoritàriament, exceptuant l’elaboració de la recepta.

Crec que aquesta pràctica està relacionada amb algunes de les competències del màster, com:

• Disseny, gestió i planificació d’entorns d’ensenyament-aprenentatge.
• Investigació, innovació i reflexió sobre la identitat professional i millora de la pràctica docent.

Per concloure, tot i que aquesta activitat ha generat una mica de desordre a classe durant la “degustació”, em sembla totalment apropiada per fer a classe. A més, contribueix al desenvolupament i treball de les matèries transversals.

Bibliografia

Fuentes, J.L. [Juan Luis]. El profesional de la educación, ¿quién es?. A: Fuentes, Juan Luis. Ética para la excelencia educativa. Madrid: Síntesis, 2020. p. 29-41.

Ornellas, A. [Adriana] i Garcia, A. [Alicia]. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació (1a. ed.) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).

XTEC. (2010). Orientacions per la millora de la comprensió lectora i de l’expressió escrita. Departament d’Educació.

Zayas, F. [Felipe]. (2001). L’activitat metalingüística: més enllà de l’anàlisi gramatical. Articles de Didàctica de la Llengua i Literatura, 25, 19-30. https://www-grao-com.eu1.proxy.openathens.net/revistas/programacio-244?contenido=337676

Aquesta pràctica la relacionaré amb el métode referent al “Mètode R4 i R5” que consisteix en pensament pràctic sobre la pràctica docent.
Són una proposta de reflexió metodològica, mitjançant la qual el docent ha d’aprendre de la seva pròpia pràctica professional per mitjà de la reflexió.

En aquest article m’agradaria parlar de l’alumnat de forma pràctica certes normes o regles d’ortografia. També és l’única forma d’anar eliminant errades d’escriptura. A més a més, aporten molts altres beneficis, com facilitar la lectura, per exemple, perquè escriure suposa llegir, i si el nen s’interessa pel contingut, començarà a incentivar a poc a poc el seu gust per la lectura.

1) Seleccionar una situació pràctica de l’aula per reflexionar: Al llarg d’aquesta pràctica docent a l’Institut de secundària he vist moltes vegades fer dictats a l’aula del 2n. El tipus de dictat que he vist sempre és un dictat breu preparat a casa.

2) Reconstrucció a posteriori de la situació i suggeriments per propiciar la reflexió i analitzar el cas: Una vegada feta l’activitat, considero que és molt apropiada tant pel contingut com pel moment en el qual l’he feta. Potser hi caldria diversificar una mica l’activitat, perquè no sempre puguin aprendre’l de memòria.

3) Contrastar amb la meva formació teòrica:

M’agradaria constatar moltes maneres diferents per treballar els dictats:

1. Dictat caminat (per parelles). Un membre de la parella llegeix el text. Si la parella s’equivoca o té dubtes, li ha d’indicar com s’escriu. Després els papers es canvien.

2. Dictats per parelles. Cada membre té un text amb un fragment i entre ells se’l llegeixen i l’escriuen.

3. Dictat consulta. Es dicta un text sense preparació prèvia i en acabar es deixa que els alumnes puguin consultar els dubtes. Després es comenten els dubtes.

4. Dictat telegràfic. Es dicten els noms, verbs i adjectius de les frases. Els alumnes han d’escriure les frases completant-les amb articles, preposicions i morfemes gramaticals. Les respostes poden ser diferents.

5. Dictat global a la pissarra. El mestre va fent el dictat molt a poc a poc a la pissarra. Abans d’escriure la paraula, pregunta als alumnes com fer-ho. Fet això, esborrarà les que tenen més dificultat repassant-ne l’ortografia i la copien a la llibreta.

6. Dictat preparat breu. Es dóna als alumnes el dictat incomplet i el professor demanarà que només escriguin determinades paraules. Així focai el dictat és més fàcil i àgil.

4) Conclusions finals: Tot i que n’hi ha diferents formes de dictats, en pràctica he vist només una: dictat preparat. I trobo a faltar altres formes d’ensenyar l’ortografia, altres tipus de dictats.

Aquesta pràctica està relacionada amb els següents eixos:

• La competència comunicativa del professorat i la importància de transmetre la visió i els valors.
• La responsabilitat social del docent i la responsabilitat de combatre els mals resultats de PISA.

Evidència 1: Alguns dictats del 2n de l’ESO

Dictados

Evidència 2: Dictats

Dictado preparado para el jueves 21 de septiembre:
El uso de la energía eléctrica dio origen a una gran parte de los cambios más importantes del siglo XX. Influyó en el desarrollo de la industrialización permitiendo construir fábricas cada vez más alejadas de las fuentes de energía. Cambió el aspecto de las ciudades en términos de crecimiento y de población, y ayudó a los campesinos a incrementar su producción con el empleo de la nueva maquinaria.

Dictado preparado para el jueves 5 de octubre:
Una tarde, a finales de la primavera, se oyó, a una hora desacostumbrada, el tañido de la campana que había en lo más alto del castillo. Desde los lugares más lejanos y desde los más cercanos, y en el bosque y en los campos que bordeaban el río, la gente abandonó sus trabajos para acercarse corriendo hacia donde se oía la campana; y en la aldea, unos cuantos campesinos se quedaron escuchando, perplejos, aquella extraña llamada.

Dictado preparado para el jueves 13 de diciembre:
Era el amanecer de un bonito día de mayo, cuando los setos están verdes y las flores engalanan los prados; cuando crecen las margaritas, los narcisos y las primaveras a lo largo del borde de los zarzales; cuando florecen los manzanos y cantan los pájaros; cuando los muchachos y las muchachas se miran con pensamientos dulces. Mientras caminaba por el sendero, Robin silbaba alegremente, pensando en la bella María y en sus ardientes ojos.

Respecte al meu treball de fi de Màster aquesta tasca m’ha fet reflexionar sobre moltes qüestions. D’una banda, els dictats permeten al professor avaluar el nivell de comprensió de lectura de l’alumne. D’altra banda, també podem avaluar el seu nivell d’expressió escrita i domini de les regles ortogràfiques i gramaticals.

Crec que aquesta pràctica està relacionada amb algunes de les competències del màster, com ara:

• Disseny, gestió i planificació d’entorns d’ensenyament-aprenentatge.
• Investigació, innovació i reflexió sobre la identitat professional i millora de la pràctica docent.

Per tant i per concloure, els dictats són un excel·lent exercici educatiu per la millora de l’aprenentatge que no passa mai de moda i que ha de continuar posant-se en pràctica.

Bibliografia

Fuentes, J.L. [Juan Luis]. El profesional de la educación, ¿quién es?. A: Fuentes, Juan Luis. Ética para la excelencia educativa. Madrid: Síntesis, 2020. p. 29-41.

Ornellas, A. [Adriana] i Garcia, A. [Alicia]. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació (1a. ed.) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).

XTEC. (2010). Orientacions per la millora de la comprensió lectora i de l’expressió escrita. Departament d’Educació.

Zayas, F. [Felipe]. (2001). L’activitat metalingüística: més enllà de l’anàlisi gramatical. Articles de Didàctica de la Llengua i Literatura, 25, 19-30. https://www-grao-com.eu1.proxy.openathens.net/revistas/programacio-244?contenido=337676