Amb aquesta pràctica reflexiva, pretenc demostrar la importància d’estudiar amb profunditat el món dels contes i posar de manifest la importància que poden tenir aquests a l’escola durant l’Educació Secundària. Donada la importància que personalment crec que tenen els contes i treball sobre el gènere narratiu, crec que normalment només treballem a grans trets aspectes sobre aquest. És per aquesta raó, que he cregut adient aprofundir més en el tema i desenvolupar aquesta reflexió.

Aquesta pràctica està proposada per al 1r de l’ESO en l’assignatura de la llengua castellana “Introducció a la narració“. Son classes d’una altra professora que no és la meva mentora amb una manera molt més arcaica d’ensenyar.

Aquesta pràctica la relacionaré amb el métode referent al “Model ATOM” que consisteix a identificar i analitzar una pràctica educativa seleccionada
mitjançant l’aïllament dels diferents elements que la conformen amb la finalitat de proposar una millora puntual en una futura acció similar.

Els diferents autors identifiquen els següents elements d’aquest model:

1. Imaginari docent o motxilla docent. S’introdueix el tema parlant de diferents contes demanant que els alumnes participin en el debat, desprès es relacionen tots els coneixements dels alumnes que tenen des de petits amb els elements de la narració.
2. Aspectes curriculars i didàctics. Es treballen els diferents aspectes curriculars, com la producció de textos orals i escrits, diferents tipus de personatges, etc.
3. Coneixement teòric. Es donen els continguts teòrics proposats mitjançant un dels diferents elements digitals: Power Point. Es fa presentació per part de la professora i trobo que faltaria més interacció amb l’alumnat en aquest punt.
4. Emocions i sentiments. S’esbrinen els sentiments que produeixen: poden ajudar a desenvolupar l’autoconcepte, l’autoestima i l’empatia tan importants per a l’autonomia emocional. Són versàtils, permeten la possibilitat de fer-los servir en funció de les pròpies necessitats.Els contes estimulen la imaginació i ensenyen a cercar solucions per als problemes.
5. Aspectes ètics. Es parla i treballem diferents aspectes ètics basant-nos en tot el moment en el tema que tractem. Al nostre abast tenim múltiples eines per transmetre valors ètics als nostres alumnes que ajudin a formar part d’una ciutadania que respecti els altres, convivint en harmonia i igualtat. Trobo que els contes és una de les millors eines per treballar aquests aspectes.
6. Intencionalitat. Mai perdem de vista els objectius i les intencions en el procès d’interacció corresponent. Tot i que crec que la intencionalitat s’ha complert amb aquesta activitat, crec que es podria fer moltes més activitats interactives que podrien ajudar-nos a millorar aquests objectius, com ara una eina proposada per una altra activitat del màster: un joc amb la pizarra digital de Canva sobre els personatges (evidència 3), etc.

Dita activitat la relacionaria amb els eixos de “la competència digital docent” i “la competència comunicativa del professorat i dels alumnes”.

Evidència 1: Elements de la narració

Evidència 2: Els personatges de la narració

Evidència 3: Proposta per treball de la narració feta per mí a Canva amb l’eina “Pizarra digital”

En general, ha sigut un treball molt interessant i col·laboratiu, perquè parlant dels contes, els alumnes s’han animat molt i han participat activament al debat, trobant diferents exemples de molts personatges. No obstant, considero que es podrien fer moltes millores en aquest projecte i treballar els contes i el gènere narratiu des d’una altra perspectiva.

Crec que aquesta pràctica està relacionada amb algunes de les competències del màster, com:

• L’orientació, la tutoria i l’assessorament d’estudiants i famílies (és una acció que s’ha realitzat a classe comentant tots els dubtes)
• Ús d’entorns digitals per al desenvolupament professional i la intervenció educativa (aquesta acció s’ha proposat mitjançant la plataforma digital Classroom)
• Comunicació i interacció personal en els processos d’ensenyament (per realitzar aquesta tasca els alumnes van intervenir en diferents activitats proposades).

Respecte al meu treball de fi de Màster aquesta tasca m’ha fet pensar com es podríen avaluar diferents elements, d’acord al model proposat. Crec que la visió tradicional és incloure una tasca o pregunta corresponent a cada element a l’examen, però m’agradaria anar més enllà i fer la tasca d’avaluació de tal manera que cada element estiguès present a cada pregunta. De moment, m’ha fet reflexionar molt aquesta presentació i aquest model.

Bibliografia

Fuentes, J.L. [Juan Luis]. El profesional de la educación, ¿quién es?. A: Fuentes, Juan Luis. Ética para la excelencia educativa. Madrid: Síntesis, 2020. p. 29-41.

Ornellas, A. [Adriana] i Garcia, A. [Alicia]. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació (1a. ed.) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).

XTEC. (2010). Orientacions per la millora de la comprensió lectora i de l’expressió escrita. Departament d’Educació.

Zayas, F. [Felipe]. (2001). L’activitat metalingüística: més enllà de l’anàlisi gramatical. Articles de Didàctica de la Llengua i Literatura, 25, 19-30. https://www-grao-com.eu1.proxy.openathens.net/revistas/programacio-244?contenido=337676

En aquesta fase d’observació acompanyada he tingut sort d’assistir a una classe d’una altra professora de la llengua i literatura castellana que no és la meva mentora. He de remarcar que la manera d’abordar l’aprenentatge d’aquesta professora sovint és totalment diferent i innovador.

M’agradaria fer reflexió d’un projecte que els alumnes han fet de crear un anunci publicitari, dins de treball sobre diferents tipologies textuals. Aquesta pràctica està proposada per al 2n de l’ESO en l’assignatura de la llengua castellana “Crear un anunci publicitari”

Aquesta pràctica la relacionaré amb el métode referent al “Model ATOM” que consisteix a identificar i analitzar una pràctica educativa seleccionada
mitjançant l’aïllament dels diferents elements que la conformen amb la finalitat de proposar una millora puntual en una futura acció similar.

Les autores identifiquen els següents elements que conformen aquest model:

1.  Imaginari docent o motxilla docent. Les expectatives d’aquesta activitat són diverses. Una consisteix en que els alumnes aconsegueixin crear text de l’anunci de manera que el producte sigui atractiu. Abans de començar se’ls presenten diferents tipus d’anuncis per aconseguir desgranar les experiències anteriors.
2. Aspectes curriculars i didàctics. En aquesta activitat el professor guia l’alumnat en el descobriment de diferents parts del text publicitari i intenta que els alumnes parin atenció a les maneres d’escriure un anunci.
3. Coneixement teòric. La professora se centra en diferents models publicitaris. També presta molta atenció a la naturalesa i les característiques de la comunicació publicitària. També es parla de la funció del màrqueting i la seva evolució recent.
4. Emocions i sentiments. Quan parlem de màrqueting publicitari, parlem també de neuromàrqueting, perquè l’anunci pugui garantir l’objectiu inicial de les campanyes de màrqueting i generar les emocions que es buscaven amb aquesta campanya: felicitat, sorpresa, menyspreu o fàstic, malenconia o tristesa, etc.
5. Aspectes ètics. Tot i que l’objectiu principal de la publicitat és  augmentar les vendes i, en nostre cas, treballar aquesta tipologia textual, hem de promoure el coneixement i la fidelitat a la marca i això es pot fer de forma responsable. Mitjançant de la publicitat creativa, ètica i responsable aconseguirem promoure valors ètics.
6. Intencionalitat. Durant aquesta pràctica s’ha canviat la intencionalitat i hem aconseguit treballar molt més objectius dels que s’han proposat inicialment. Tot i que veig que els resultats aconseguit són més que rellevants, trobo que, com a possible millora, podria ser dedicar més sessions a aquest tema i desenvolupar alguns punts més amb profunditat.

Dita activitat la relacionaria amb el sisè eix, el referent a la competència comunicativa del professorat. La competència comunicativa docent té un paper clau en la generació d’ambients positius d’aprenentatge, i també és fonamental per fomentar el benestar personal i les relacions socials en la docència. El discurs del professorat és un model per a l’alumnat i, per tant, és necessari tenir cura dels aspectes que configuren els missatges que transmet la figura docent a l’aula sense oblidar, tampoc, que la comunicació del contingut propi de la disciplina en el marc de l’aprenentatge competencial requereix adaptar el llenguatge a diferents registres que permetin negociar significats amb l’alumnat.

Evidència 1: Treball en grup “Anunci Oral Pro”

Primerament, el professor ha explicat els diferents elements de l’anunci. Desprès ha proposat diferents exemples dels anuncis possibles. Finalment s’ha proposat fer un anunci en petits grups de fins a 4-5 alumnes.

Ha sigut un treball molt interessant des del punt de vista educatiu i molt creatiu. Els alumnes no només han treballat la seva competència comunicativa, sinó també els seus coneixements a nivell interdisciplinar, ja que han tingut de posar preus als productes, aplicar l’IVA, descomptes, etc.

En dita tasca es veuria reflectida la competència específica 5 de l’àmbit lingüístic del Decret 175/2022 referent a “Produir textos escrits i multimodals amb adequació, coherència, cohesió, aplicant estratègies elementals de planificació, redacció, revisió, correcció i edició, amb regulació dels iguals i autoregulació progressivament autònoma i atenent les convencions pròpies del gènere discursiu triat, per construir coneixement i donar resposta de manera informada, eficaç i creativa a demandes comunicatives concretes.”

Una competència avaluada amb criteri d’avaluació 5.1 que estableix la necessitat de “Planificar la redacció de textos escrits i multimodals senzills, atesa la situació comunicativa, destinatari, propòsit i canal; redactar esborranys i revisar-los amb ajuda del diàleg entre iguals i instruments de consulta, i presentar un text final coherent, cohesionat i amb el registre adequat.”

Crec que aquesta pràctica està relacionada amb algunes de les competències del màster, com:

• L’orientació, la tutoria i l’assessorament d’estudiants i famílies (és una acció que s’ha realitzat mitjançant el suport del professor)
• Disseny, gestió i planificació d’entorns d’ensenyament-aprenentatge (aquesta tasca ha prioritzat el disseny i planificació, el fet que sempre serveix per aprendre).
• Comunicació i interacció personal en els processos d’ensenyament (per realitzar aquesta tasca, s’han fet grups de treball i la comunicació entre els alumnes ha sigut la prioritat per elaborar el producte final).

Actualment la meva visió futura de treball de fi de Màster aniria sobre les possibilitats de l’ofimàtica i els programes vinculats per crear un nou sistema d’avaluació de l’alumnat i la relació d’aquesta tasca amb el meu projecte actual seria la d’una activitat avaluativa amb un determinat pes en percentatge dins la valoració de l’assignatura.

Bibliografia:

Camps, A. [Anna]. (1994). Projectes de llengua entre la teoria i la pràctica. Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura, 2, 7-20. https://www-grao-com.eu1.proxy.openathens.net/revistas/projectes-per-aprendre-llengua-221

Camps, A. [Anna]. (2017). Escriure és participar en una societat alfabetitzada. Articles de Didàctica de la Llengua i Literatura, 72, 31-38. https://www-grao-com.eu1.proxy.openathens.net/revistas/indagar-sobre-gramatica-a-les-aules-28290?contenido=362032

Camps, A. [Anna]. (2017). Escriure i aprendre a escriure, dues activitats que s’encreuen. Articles de Didàctica de la Llengua i Literatura, 72, 39-45. https://www-grao-com.eu1.proxy.openathens.net/revistas/indagar-sobre-gramatica-a-les-aules-28290?contenido=362033

Ornellas, A. [Adriana] i Garcia, A. [Alicia]. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació (1a. ed.) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).

En aquesta entrada he escollit “El model cíclic de reflexió de Graham Gibbs” (1988) que en ofereix un marc segons el qual es pot desenvolupar l’aprenentatge a partir de les experiències viscudes. Aquest model es basa en:

1. Pla d’acció
2. Descrpció
3. Sentiments
4. Avaluació
5. Análisi
6. Conclusió

L’exercici que vaig observar es va desenvolupar en una assignatura diferent de la meva, donat que vaig aprofitar l’oportunitat de veure altres metodologies d’altres professors i d’altres àmbits.

Una tasca que vaig vincular a l’habitus reflexiu, el tercer eix dels vinculats a la tasca del professorat referent a l’exercici de l’habitus reflexiu que Pierre Bourdieu defineix “com un petit conjunt d’esquemes que permet una infinitat de pràctiques adaptades a situacions sempre renovades, sense constituir mai en principis explícits”.

Aquest habitus constitueix el nostre sistema d’estructures de pensament, de percepció, d’avaluació i d’acció que guiarà la nostra pràctica educativa en qualsevol assignatura o àmbit.

La situació s’ha produït a classe de 1r d’ESO de Bilolgia i Geologia. Era una pràctica per aconseguir afirmar o descartar una hipòtesi sobre els llevats, si són vius o no vius.

Evidència 1: La presentació de la tasca

La part pràctica consistia en fer l’experiment. El globus inflat significava que els llevats eren vius. Ho podeu veure en aquests imatges:

Evidència 2, 3 i 4: Imatges de l’experiment

Una vegada feta la part explicativa i la part pràctica, s’ha proposat als alumnes fer un test per avaluar el que han après amb aquesta tasca. També els alumnes han fet el dibuix explicatiu de la tasca.

Evidència 5: Valoració dels resultats i formulació de conclusions

I després s’han fet conclusions per afirmar la hipòtesi proposada determinant que els llevats eren efectivament els essers vius.

Evidència 6: Observació final i presentació dels resultats

En ser una activitat no relacionada amb la meva assignatura relacionaria aquesta tasca amb una de les competències claus existents en el desplegament de la LOMLOE referent a la competència:

3. Matemàtica, ciència, tecnologia i enginyeria (STEM).

Dita competència implica la comprensió del món utilitzant el mètode científic, el pensament i la representació matemàtics, la tecnologia i els mètodes de l’enginyeria per a transformar l’entorn de manera compromesa, responsable i sostenible.

He trobat aquesta tasca molt positiva i interessant, des de el punt de vista d’ensenyament pràctic del coneixement teòric.

Crec que, prenent en consideració el model educatiu basat en experiències, demostra que és la millor forma d’aconseguir l’aprenentatge, sempre que es possible.

Aquesta pràctica està relacionada amb algunes de les competències del màster, com:

• Gestió i lideratge dels centre educatius
• Investigació, innovació i reflexió sobre la identitat professional i la millora de la pràctica docent.
• L’orientació, la tutoria i l’assessorament d’estudiants i famílies.

En conclusió, m’ha semblat molt interessant la proposta del professor. També l’orientació ha sigut en tot moment acompanyant l’alumne. Crec que la realització d’aquestes tasques és molt important per desenvolupar el desitg per la investigació i innovació en la futura generació.

Bibliografia:

Fuentes, J.L. [Juan Luis]. El profesional de la educación, ¿quién es?. A: Fuentes, Juan Luis. Ética para la excelencia educativa. Madrid: Síntesis, 2020. p. 29-41.

Ornellas, A. [Adriana] i Garcia, A. [Alicia]. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació (1a. ed.) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).

En aquesta entrada reflexionaré sobre “El model cíclic de reflexió de Graham Gibbs” (1988) que ens ofereix un marc segons el qual es pot desenvolupar l’aprenentatge a partir de les experiències. Consisteix en un cicle que es repeteix:

1. Pla d’acció
2. Descrpció
3. Sentiments
4. Avaluació
5. Análisi
6. Conclusió

La situació que vull descriure va passar a la classe de Tutoria del 1D a l’Institut la Serreta. Una situació que relacionaria amb el primer eix referent a la construcció de la identitat personal docent en ser una de les primeres activitats tant per mi com del curs i que em permetia veure quines dinàmiques podien funcionar o no amb els alumnes.

S’ha proposat fer la següent activitat:

Evidència 1: La presentació de la tasca

A continuació s’explica la tasca a fer que consistia en posar un troç de paper a l’esquena de cadascun dels estudiants i que es posi una bona qualitat de aquest alumne.

Evidència 2: Imatge d’una alumna amb el paper posat a l’esquena

En aquesta activitat trobo que s’exploren els sentiments o pensaments de cadascú i indirectament ajuda a la convivència perquè només s’exploren les bones qualitats. A més, es treballa la competència comunicativa de l’alumnat.

Evidències 3 i 4: Formant fila a classe

Seguidament, s’avalua el que va passar, què va funcionar i què no. Podría dir que aquesta experiència ha estat interessant per diferents raons. Primerament, perquè explora la competència comunicativa, ajuda a millorar les relacions entre l’alumnat, dona el missatge positiu, etc. En general, es podria dir que ha funcionat en aquest sentit.

No obstant això, ha creat una mica de desordre a classe: cadascú caminant, fent el que volia, etc. Es pot observar en els següents imatges.

Evidències 5 i 6: Un cert desordre a classe

Analitzant els resultats, diria que es podria canviar el format d’aquesta activitat per fer-la amb més ordre a classe, com per exemple, fer-la com una tasca a classroom o en paper a classe i que cadascú ho escrigui d’una altra persona.

Relacionaríem aquesta activitat amb la competència específica 3 de l’àmbit ligüístic del Decret 175/2022 referent a “Produir textos orals i multimodals amb coherència, claredat i registre adequats, atenent les convencions pròpies dels diferents gèneres discursius i participar en interaccions orals variades, amb autonomia, per expressar idees, sentiments i conceptes, construir coneixement i establir vincles personals.”

Dita competència, vinculada a l’establiment de vincles mitjançant la producció de diversitat de textos es posava de manifest en aquesta pràctica.

L’avaluació de dita activitat es realitzaria mitjançant el criteri d’ avaluació 3.2. referent a “Participar de manera activa i adequada en interaccions orals informals, en el treball en equip i en situacions orals formals de caràcter dialogat, amb actituds d’escolta activa i estratègies de cooperació conversacional i cortesia lingüística”.

Crec que aquesta pràctica està relacionada amb algunes de les competències del màster, com:

• L’orientació, la tutoria i l’assessorament d’estudiants i famílies (és una acció que s’ha realitzat en la classe de tutoria)
• Ús d’entorns digitals per al desenvolupament professional i la intervenció educativa (aquesta acció s’ha proposat mitjançant la plataforma digital Classroom)
• Disseny, gestió i planificació d’entorns d’ensenyament-aprenentatge (aquesta tasca ha prioritzat el disseny d’entorn perquè serveixi per aprendre).

En conclusió, repetiria aquesta tasca canviant alguns criteris i format per aconseguir un altre resultat.

Bibliografia:

Fuentes, J.L.[Juan Luis]. El profesional de la educación, ¿quién es?. A: Fuentes, Juan Luis. Ética para la excelencia educativa. Madrid: Síntesis, 2020. p. 29-41.

Ornellas, A. [Adriana] i Garcia, A. [Alicia]. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació (1a. ed.) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).