Publicat per

DdP15-Reflexió final pràctiques…fins aviat

DdP15-Reflexió final pràctiques…fins aviat
Publicat per

DdP15-Reflexió final pràctiques…fins aviat

Per aquesta segona entrada m’agradaria plantejar una reflexió que m’ha sorgit de forma reiterada al llarg de la meves pràctiques a l’Institut…
Per aquesta segona entrada m’agradaria plantejar una reflexió que m’ha sorgit de forma reiterada al llarg de la meves…

Per aquesta segona entrada m’agradaria plantejar una reflexió que m’ha sorgit de forma reiterada al llarg de la meves pràctiques a l’Institut la Serreta de Rubí.

Crec que un dels fets més enriquidors de les pràctiques ha estat poder compartir aquesta experiència amb altres estudiants del màster i altres docents al centre. A més,  poder compartir amb ells els dubtes, els neguits i les impressions. Després de llegir les observacions de molts alumnes, trobo molt identificada amb algunes reflexions que crec que són prou comunes.

En aquest sentit, els temes més recurrents que hem observat i comentat han estat:

  • Temes lligats a l’objectiu de la classe. Com es defineix i comunica l’objectiu d’aprenentatge? Com es contextualitza l’objectiu? Hi ha evidències que s’assoleixi l’objectiu al final de la classe?
  • Temes vinculats als materials i suports. Com estan organitzats els materials i suports dels alumnes i del docent? Com es fan els materials? Són suficients, necessaris…?
  • Temes sobre les relacions i participació en l’aula: Hi ha interaccions positives entre alumnes? Com és el vincle entre docent-alumnat? El docent expressa proximitat i assertivitat? Com s’estimula la participació? Està equilibrada entre alumnes? Quins espais de treball s’ofereixen?
  • Temes sobre l’ús del temps. Com es gestiona el temps de les activitats? Quant de temps triga l’alumnat a començar a treballar? Quant de temps passa parlant el/la docent?
  • Temes d’inclusivitat de l’escola. Com es pot abordar aquest tema de manera eficient? Com podem atendre i donar la resposta de qualitat a tots els alumnes amb necessitats específiques?

També volia destacar algun projecte que m’ha agradat molt a dins d’ABP.

Evidència 1: Inventem faules i les il·lustrem amb IA

Per altra banda, m’agradaria destacar la meva reflexió després de finalitzar la meva fase autònoma de les pràctiques, dedicada a la poesia.

La poesia és un recurs educatiu amb un gran potencial pedagògic molt vàlid per incloure a les aules d’infantil, primària i secundària.

Treballar la poesia aporta molts beneficis pels infants i joves: potencia la memòria, la creativitat, la sensibilitat, la imaginació, la fluïdesa i la comprensió lectora, l’expressió oral, l’adquisició de vocabulari. També permet obrir molts camps d’aprenentatge i, sobretot, ampliar la mirada dels infants i joves.

Reflexionant sobre el tema, he trobat diferents propostes i recursos per treballar la poesia en les diferents etapes educatives, com ara:

  • Poesia dibuixada:  https://lletra.uoc.edu/ca/tema/poesia-dibuixada
  • Vídeo-poesíes per als infants: https://www.tornaveunins.cat/
  • Blog de versos: https://www.versos.cat/
  • Música de poetes: https://lletra.uoc.edu/ca/projectes/musica-de-poetes
  • Un Món de poesia: https://apptk.es/apps/un-mon-de-poesia/
  • Etc.

Per concloure, cal que la poesia tingui més presència a les aules, que no quedi limitada exclusivament a ocasions especials com Nadal i Sant Jordi. Cal que fem un canvi de mirada i apostem per una educació literària integral.

I, per finalitzar, després de realitzar les pràctiques he de reconèixer que tinc la sensació que no esperava de trobar a faltar l’Institut.

Evidència 2: Aula sense alumnat

Bibliografia

Fuentes, J.L. [Juan Luis]. El profesional de la educación, ¿quién es?. A: Fuentes, Juan Luis. Ética para la excelencia educativa. Madrid: Síntesis, 2020. p. 29-41.

Ornellas, A. [Adriana] i Garcia, A. [Alicia]. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació (1a. ed.) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).

XTEC. (2010). Orientacions per la millora de la comprensió lectora i de l’expressió escrita. Departament d’Educació.

Zayas, F. [Felipe]. (2001). L’activitat metalingüística: més enllà de l’anàlisi gramatical. Articles de Didàctica de la Llengua i Literatura, 25, 19-30. https://www-grao-com.eu1.proxy.openathens.net/revistas/programacio-244?contenido=337676

Universitat Oberta de Catalunya. (2023). Educació inclusiva: què és i com fer-la realitat a l’escola? https://blogs.uoc.edu/epce/educacio-inclusiva-que-es-i-com-fer-la-realitat-a-lescola/

 

Debat0el DdP15-Reflexió final pràctiques…fins aviat

No hi ha comentaris.

Publicat per

DdP14-Reflexió final i cloenda del diari

DdP14-Reflexió final i cloenda del diari
Publicat per

DdP14-Reflexió final i cloenda del diari

El pràcticum té com propòsit facilitar a l’alumnat del MUFP el contacte directe amb les activitats dels centres educatius en contextos reals,…
El pràcticum té com propòsit facilitar a l’alumnat del MUFP el contacte directe amb les activitats dels centres educatius…

El pràcticum té com propòsit facilitar a l’alumnat del MUFP el contacte directe amb les activitats dels centres educatius en contextos reals, a fi d’afavorir, des de la pràctica, l’adquisició de les competències pròpies de la professió docent. El pràcticum es concep, doncs, com un període d’immersió en la vida real d’un centre educatiu. Per tant, a més de prendre contacte directe amb les activitats lectives pròpies de l’especialitat corresponent, l’alumnat d’aquest màster tindrà també l’oportunitat de conèixer directament els diversos àmbits que caracteritzen el funcionament ordinari d’un centre educatiu i que permeten desenvolupar les competències d’una professionalitat més àmplia que les corresponents als ensenyaments
de l’especialitat.

El concepte que hi ha al darrere de tota la reflexió sobre la formació per a la pràctica és el de competència. Finalment, el professional ha de ser competent per a resoldre determinades situacions que formen part del que es pot esperar que se li demanarà en el seu exercici professional.
Ara bé, de quines competències estem parlant? Com ja hem vist anteriorment, cadascuna de les imatges professionals té associades un ventall de competències. A continuació desenvoluparem algunes idees entorn de dos grans paradigmes que serveixen de referència per a construir les perspectives professionals.

Segons Gimeno Sacristán (1987) i Sáez (1997), el professional ha de ser una persona especialitzada, un bon dominador d’una tècnica acurada que li permeti aconseguir el que se li demana. He intentat aprofitar al màxim l’experiència de la meva mentora i aprendre tot el que vaig poder d’ella.

La pedagogia per objectius té com a finalitat bàsica dissenyar el procés educatiu, buscar la millor manera d’actuar, no sistematitzar el coneixement pedagògic ni conèixer les raons que fan que la realitat sigui com és. Aquesta pràctica m’ha servit per aprendre a dissenyar el continguts, sobretot en format digital i aprendre a estructurar la meva classe de la millor manera possible per facilitar el màxim aprenentatge.

El professional es converteix en un agent actiu dins de la construcció del saber professional perquè no aplica directament estratègies preestablertes, sinó que construeix respostes a mida per a cada necessitat. Entre les destreses, doncs, trobarem tot un ventall d’habilitats que capaciten per a la recerca, l’anàlisi i la creació. He intentat a aproximar-me a les diferents estratègies per construir la meva identitat docent des de diferent perspectives i diferents perfil docents. He intentat veure moltes classes de diferents professors de l’Institut per poder apropar-se a les respostes que poden servir per a cada necessitat.

M’he sentit especialment còmode amb el métode referent al “Mètode R4 i R5, perquè aquest model m’ha resultat més pràctic i m’ha proposat diferents eines per veure i reflexionar sobre la pràctica. A més, no m’ha condicionat ni m’ha incapsulat i m’ha deixat prou espai per confeccionar la meva personalitat docent.

El concepte de competència es construeix des de la idea de recerca-acció, que inclou aspectes investigadors (Elliot), reflexius (Schön) i crítics (Gimeno Sacristán, Sáez). Es tracta, doncs, d’un professional amb la capacitat per a treballar en situacions canviants, innovadores i complexes.

Penso en tot que he après durant la intervenció autònoma. He viscut moltes experiències que formen part de la realitat del docent; donar classe amb problemes tecnològics per factors externs, un alumne amb desordre conductual, un grup d’alumnat molt desmotivat a la última hora, etc.

Coincideixo amb Lydia, una companya meva del màster, que diu que tot això forma part de la realitat d’aquesta professió, que aquesta realitat és molt complexa i no solament suposa donar la classe, sinó depen moltes vegades del context en què et trobes tu i l’alumnat. També coincideixo que és un treball que requereix saber improvisar en tot el moment i també tenir un pla B, C i fins a la Z.

Finalment, també coincideixo amb gairebé tots els companys que ho expressen a las seves entrades del diari de pràctiques: sempre he tingut molt clar que hi hauria problemes ètics i que és un treball que requereix molt de compromís i dedicació, del qual no pots desconnectar massa. No obstant, com molts d’ells, també penso que soc capaç de gaudir d’aquesta professió. La meva percepció del meu aprenentatge en les pràctiques ha sigut molt positiva i he tractat en tot el moment de complir amb responsabilitat.

Bibliografia

Fuentes, J.L. [Juan Luis]. El profesional de la educación, ¿quién es?. A: Fuentes, Juan Luis. Ética para la excelencia educativa. Madrid: Síntesis, 2020. p. 29-41.

Ornellas, A. [Adriana] i Garcia, A. [Alicia]. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació (1a. ed.) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).

XTEC. (2010). Orientacions per la millora de la comprensió lectora i de l’expressió escrita. Departament d’Educació.

Zayas, F. [Felipe]. (2001). L’activitat metalingüística: més enllà de l’anàlisi gramatical. Articles de Didàctica de la Llengua i Literatura, 25, 19-30. https://www-grao-com.eu1.proxy.openathens.net/revistas/programacio-244?contenido=337676

Universitat Oberta de Catalunya. (2023). Educació inclusiva: què és i com fer-la realitat a l’escola? https://blogs.uoc.edu/epce/educacio-inclusiva-que-es-i-com-fer-la-realitat-a-lescola/

 

Debat1el DdP14-Reflexió final i cloenda del diari

  1. David Molero Trujillo says:

    Bona tarda,

    Primer de tot, vull agrair-te per compartir aquesta reflexió tan profunda sobre la teva experiència en les pràctiques. Has capturat de manera molt precisa la complexitat i la diversitat de situacions que es presenten en el dia a dia del docent, i com aquestes experiències són essencials per al teu creixement professional.

    Estic d’acord amb tu en la importància de l’immersió en la vida real d’un centre educatiu durant el pràcticum. Com bé has assenyalat, aquesta experiència ofereix l’oportunitat d’aprendre no només sobre les activitats lectives de l’especialitat, sinó també sobre els diversos àmbits que caracteritzen el funcionament d’un centre educatiu en la seva totalitat.

    La teva menció de les competències professionals és molt rellevant. És fonamental reconèixer que la pràctica docent exigeix un conjunt complex de competències que van més enllà de la transmissió de coneixements. M’agrada com has destacat la importància de la recerca-acció i la capacitat d’adaptació a situacions canviants, reflexionant sobre els diferents paradigmes pedagògics i les seves implicacions en la teva pràctica.

    La teva connexió amb el mètode R4 i R5 com a model reflexiu és molt interessant. És inspirador veure com has trobat una eina pràctica i flexible per reflexionar sobre la teva pràctica docent i desenvolupar la teva identitat professional de manera autèntica.

    Finalment, la teva afirmació sobre la capacitat de gaudir d’aquesta professió malgrat els seus desafiaments és molt encoratjadora. És evident que has crescut i t’has enfortit com a futura docent, i estic segur/a que portaràs aquesta dedicació i compromís amb tu en la teva futura carrera.

    Gràcies de nou per compartir les teves reflexions. És un testimoni inspirador del teu creixement i compromís en aquesta professió.

    Una salutació cordial,

    David

Publicat per

DdP13-Escola inclusiva sí o no…

Publicat per

DdP13-Escola inclusiva sí o no…

Aquesta pràctica la relacionaré amb el métode referent al “Mètode R4 i R5” que consisteix en pensament pràctic sobre la pràctica docent.…
Aquesta pràctica la relacionaré amb el métode referent al “Mètode R4 i R5” que consisteix en pensament pràctic sobre…

Aquesta pràctica la relacionaré amb el métode referent al “Mètode R4 i R5” que consisteix en pensament pràctic sobre la pràctica docent.
Són una proposta de reflexió metodològica, mitjançant qual el docent ha d’aprendre de la seva pròpia pràctica professional per mitjà de la reflexió.

1) Seleccionar una situació pràctica de l’aula per reflexionar: La reflexió que m’agradaria fer en aquesta entrada, és sobre el model de l’escola inclusiva que tenim ara.  Un sistema educatiu inclusiu és aquell que incorpora tots els nens en edat escolar i que, d’acord amb el dret a l’escolarització, facilita els mitjans per tal que tot alumne pugui gaudir-ne profitosament d’aprenentatge.

Això significa que en aquells casos en què es doni algun tipus de discapacitat que, per les seves característiques, desaconselli l’escolarització estandaritzada o convencional, tant l’entorn com l’acció educativa s’hi han d’adaptar per tal que la seva escolarització s’ajusti a l’objectiu.

A la hora de fer pràctiques he pogut veure la impossibilitat d’atendre tots els nens amb les seves necessitats (en una mateixa classe coincideixen: un nen xinès que es nouvingut que no parla castellà, 4 nens amb TDAH, uns quants amb dislèxia, etc.)

2) Reconstrucció a posteriori de la situació i suggeriments per propiciar la reflexió i analitzar el cas. Crec que de tota la vida existien centres d’educació especial, on els alumnes són atesos per especialistes cadascú en la seva minusvalidesa. Són atesos alhora que reben un aprenentatge que no podrien assolir en un aula convencional. Per altra banda, pel que fa als alumnes amb trastorns conductuals diagnosticats, podríen posar en perill la convivència necessària a l’espai comú a un centre educatiu. Fins i tot, podrien representar un risc per a la seguretat de la resta d’alumnes i docents.

3) Contrastar amb la meva formació teòrica. Una escola d’educació especial, és molt més cara de mantenir que una escola convencional, tant pels equipaments i els espais que requereix, com pel nombre de professionals que hi treballen.  També, hem de tenir en compte la ràtio: el cost per alumne escolaritzat és incomparablement més alt que el de l’escola convencional. Per tant, la pretensió d’atendre un alumne amb necessitats educatives especials en un centre convencional en els mateixos termes que en una especial és impossible i materialment irrealitzable, per molta voluntat que posi el docent.

4) Conclusions finals.

La formació del professorat en educació inclusiva ha de servir per a desenvolupar una educació de major qualitat per a tothom, millorant el projecte educatiu, enfortint les competències professionals i donant una resposta proporcionada i eficient.

El desenvolupament de les escoles inclusives depèn, sobretot, de comptar amb recursos econòmics, materials i personals necessari. Ara bé, és primordial que la comunitat educativa, i especialment els equips directius, tinguin una gran expertesa en els principis que fan que una escola sigui inclusiva.

Atendre diferents necessitats de l’alumnat està estretament relacionat amb els següents eixos, com ara:

  • La competència comunicativa del professorat: la requereix i molta per transmetre en el mínim temps possible el coneixement de qualitat.
  • La competència digital docent: presentacions, treballs preparatius s’organitzen mitjançant eines digitals corresponents i les requereixen.
  • La responsabilitat social del docent per atendre aquests alumnes proporcionant el coneixement necessari, adaptant les proves, tenint en compte totes les particularitats de cada cas en concret.

Evidència 1: Material per a la prova de la “Lírica” per a grup classe

Evidència 2: Material per a la prova de la “Lírica per als PIs

Per a mi ha sigut molt productiu i necessari veure en pràctica com atenen aquests nens en cada cas i en les circumstàncies específiques que hi concorrin.

A més, respecte al meu treball de fi de Màster aquesta tasca m’ha fet reflexionar molt si hem de avaluar realment els nens amb necessitats especials. M’ha servit de molt revisar i avaluar els exámens de l’alumnat. Tot i que trobo la càrrega burocràtica excessiva, és important diferenciar les necessitats d’aquests nens. El que qüestiono és el fet que aquests nens hagin de tenir una “escola” especial o classes “especials” perquè les seves necessitats siguien ateses realment.

Crec que aquesta pràctica està relacionada amb algunes de les competències del màster, com:

  • Disseny, gestió i planificació d’entorns d’ensenyament-aprenentatge.
  • Investigació, innovació i reflexió sobre la identitat professional i millora de la pràctica docent.

Per concloure, atendre un alumne amb necessitats educatives especials en una escola convencional en els mateixos termes que en una especial, no solament s’esdevé esconòmicament impossible de cobrir, sinó que és materialment irrealitzable, per més bona voluntat que s’hi posi. En definitiva, trobo que els alumnes amb necessitats educatives especials requereixen d’un tractament i atenció que és impossible atendre en un aula amb 30 alumnes o en un centre de 1000.

Bibliografia

Fuentes, J.L. [Juan Luis]. El profesional de la educación, ¿quién es?. A: Fuentes, Juan Luis. Ética para la excelencia educativa. Madrid: Síntesis, 2020. p. 29-41.

Ornellas, A. [Adriana] i Garcia, A. [Alicia]. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació (1a. ed.) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).

XTEC. (2010). Orientacions per la millora de la comprensió lectora i de l’expressió escrita. Departament d’Educació.

Zayas, F. [Felipe]. (2001). L’activitat metalingüística: més enllà de l’anàlisi gramatical. Articles de Didàctica de la Llengua i Literatura, 25, 19-30. https://www-grao-com.eu1.proxy.openathens.net/revistas/programacio-244?contenido=337676

Universitat Oberta de Catalunya. (2023). Educació inclusiva: què és i com fer-la realitat a l’escola? https://blogs.uoc.edu/epce/educacio-inclusiva-que-es-i-com-fer-la-realitat-a-lescola/

Debat0el DdP13-Escola inclusiva sí o no…

No hi ha comentaris.

Publicat per

DdP12-Preparem-nos per les proves PAU

Publicat per

DdP12-Preparem-nos per les proves PAU

Aquesta pràctica la relacionaré amb el métode referent al “Mètode R4 i R5” que consisteix en pensament pràctic sobre la pràctica docent.…
Aquesta pràctica la relacionaré amb el métode referent al “Mètode R4 i R5” que consisteix en pensament pràctic sobre…

Aquesta pràctica la relacionaré amb el métode referent al “Mètode R4 i R5” que consisteix en pensament pràctic sobre la pràctica docent.
Són una proposta de reflexió metodològica, mitjançant qual el docent ha d’aprendre de la seva pròpia pràctica professional per mitjà de la reflexió.

1) Seleccionar una situació pràctica de l’aula per reflexionar: L’activitat que vull descriure em va fer reflexionar sobre la preparació que es fa a l’Institut per les proves PAU. La preparació és complexa i hem de tenir en compte els punts més rellevants del Decret 171/2022, de 20 de setembre, d’ordenació dels ensenyaments de batxillerat, i de la nova orientació del batxillerat vers l’educació post obligatòria competencial.

El currículum del batxillerat ha de promoure el desplegament del projecte de vida personal, acadèmic i professional dels i de les joves procurant el seu èxit educatiu. i ha de facilitar l’accés a processos formatius posteriors i a l’aprenentatge al llarg de la vida. Dona continuïtat al currículum de l’educació bàsica com a instrument del sistema educatiu per assolir una societat fonamentada en una ciutadania crítica, activa i constructiva. Aquesta societat ha de donar resposta a les aspiracions personals i col·lectives en un context plurilingüe i pluricultural, sostenible, digitalitzat, més equitatiu, més verd, més feminista i més democràtic.

2) Reconstrucció a posteriori de la situació i suggeriments per propiciar la reflexió i analitzar el cas: La implantació del decret sempre té un recorregut que no és immediat, ni s’ha de canviar de cop. El problema moltes vegades que molts centre no van alineata pel que fa a les decisions que s’han de prendre en l’organització i el funcionament dels mateixos.

L’altra reflexió és la següent: L’alumnat amb PI ha de ser avaluat segons els criteris d’avaluació que s’hauran decidit per atendre les seves necessitats i que consten en el propi PI. Els resultats obtinguts s’han de revisar els criteris d’avaluació i ajustar-los a les capacitats i necessitats de cada alumne o alumna, ja que en el PI tenen en compte les característiques individuals.

3) Contrastar amb la meva formació teòrica:

Un nou decret suposa unes noves regles de joc, unes noves condicions i sobretot noves oportunitats. Cal fer una formació generalitzada a tots els agents del sistema que posi de manifest aquestes oportunitats i faciliti (amb la formació, els models, els recursos i suport, l’acompanyament i la col·laboració) processos de replantejament tant de caràcter organitzatiu com de funcionament. Hem de repensar com s’organitza el centre amb les noves possibilitats, repensar els processos d’aprenentatge en el context dels vectors i com aprofundim en l’avaluació per a la millora de l’aprenentatge. Veig moltes mancances en aquest àmbit, perquè els centres no van alineats i tampoc dins del mateix centre n’hi ha assignatures que encara no han sigut actualitzades al nou currículum.

4) Conclusions finals: Cada àrea o matèria compta amb competències específiques que integren sabers propis de l’àrea o de la matèria. Si un centre decideix implantar àmbits, aquests han d’integrar les competències pròpies de cada àrea o matèria que hi participa i, per tant, els sabers, i el centre pot decidir que sigui impartit per un equip de docents, que en són especialistes.

A més, otes les competències transversals estan incloses en el desenvolupament de les competències específiques de cada àrea o matèria. No obstant això, en diferents cursos, al llarg de les diferents etapes, s’hauran d’avaluar a banda.

Així mateix, el professorat haurà de preveure espais, instruments i maneres de fer que promoguin la reflexió de l’alumnat, i també la forma d’integrar-ho a les sessions d’avaluació.

Preparar l’alumnat per les PAUs requereix moltes competències del professorat corresponent als següents eixos, com ara.

  • La competència comunicativa del professorat: la requereix i molta per transmetre tot el que és necessari per a la preparació de qualitat.
  • La competència digital docent: presentacions, treballs preparatius s’organitzen mitjançant eines digitals corresponents i les requereixen.
  • La responsabilitat social del docent per combatre els mals resultats, per pujar el nivell de nostres alumnes, etc.

Evidència 1: Material per preparar el 2n de Batxillerat a la llengua castellana

Evidència 2: Disney Sintàctic (treball digital)

https://view.genial.ly/6308e108ce94210019f14875/interactive-content-disney-sintactico?authuser=3

Evidència 3: Treball “Pares mínimos”

Em sembla molt interessant aquesta activitat que proposa la professora perquè comparin els diferents pars mínims, sobretot, de cara a la preparació a las PAUs.

Evidència 4: Exemple de l’examen

Per a mi ha sigut molt productiu i necessari assistir a les classes del 2n de Batxillerat no només per actualitzar-me d’una manera significativa, sinó també per veure les diferents metodologíes d’impartir l’aprenentatge.

A més, respecte al meu treball de fi de Màster aquesta tasca m’ha fet reflexionar molt si hem de avaluar realment basant-nos en les proves PAU, preparant els alumnes per superar-les, o per un coneixement més integral de la llengua. M’ha servit de molt revisar i avaluar els exámens de l’alumnat. Tot i que no he donat aquestes classes, al corregir els exámens, m’ha servit molt per la reflexió.

Crec que aquesta pràctica està relacionada amb algunes de les competències del màster, com:

  • Disseny, gestió i planificació d’entorns d’ensenyament-aprenentatge.
  • Investigació, innovació i reflexió sobre la identitat professional i millora de la pràctica docent.

Per concloure, la prova d’accés a la universitat és un requisit per a l’estudiantat que té el títol de batxillerat o equivalent per accedir a la universitat. Ha de ser anònima i idèntica per a tothom, i ha de garantir la màxima igualtat d’oportunitats a l’estudiantat que s’hi presenta.

Bibliografia

Fuentes, J.L. [Juan Luis]. El profesional de la educación, ¿quién es?. A: Fuentes, Juan Luis. Ética para la excelencia educativa. Madrid: Síntesis, 2020. p. 29-41.

Ornellas, A. [Adriana] i Garcia, A. [Alicia]. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació (1a. ed.) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).

XTEC. (2010). Orientacions per la millora de la comprensió lectora i de l’expressió escrita. Departament d’Educació.

Zayas, F. [Felipe]. (2001). L’activitat metalingüística: més enllà de l’anàlisi gramatical. Articles de Didàctica de la Llengua i Literatura, 25, 19-30. https://www-grao-com.eu1.proxy.openathens.net/revistas/programacio-244?contenido=337676

Debat0el DdP12-Preparem-nos per les proves PAU

No hi ha comentaris.

Publicat per

DdP11-Cuinant…

Publicat per

DdP11-Cuinant…

Aquesta pràctica la relacionaré amb el métode referent al “Mètode R4 i R5” que consisteix en pensament pràctic sobre la pràctica docent.…
Aquesta pràctica la relacionaré amb el métode referent al “Mètode R4 i R5” que consisteix en pensament pràctic sobre…

Aquesta pràctica la relacionaré amb el métode referent al “Mètode R4 i R5” que consisteix en pensament pràctic sobre la pràctica docent.
Són una proposta de reflexió metodològica, mitjançant qual el docent ha d’aprendre de la seva pròpia pràctica professional per mitjà de la reflexió.

1) Seleccionar una situació pràctica de l’aula per reflexionar: L’activitat que vull descriure es fa a classe del 2n amb l’objectiu de treballar els diferents tipus de textos.

Els altres objectius de dita activitat són saber utilitzar oral i de manera escrita un llenguatge tècnic, exposar en públic amb seguretat, cercar informació adient i realitzar comentaris constructius.

La situació d’aprenentatge que es presenta és la d’elaborar una recepta de cuina en forma d’instruccions i el repte d’aquesta situació està en descriure amb una sèrie de paraules i instruccions entenedores i amb les instruccions adients els passos, mecanismes i aliments necessaris per l’elaboració correcta d’aquest plat de cuina.

L’activitat es realitzaria en el 2on curs d’ESO amb un perfil d’alumnat molt variat en quant a la motivació acadèmica, donat que apareixen alguns alumnes que ja manifesten la seva aversió vers seguir estudiant i poden trobar en aquesta situació d’aprenentatge una activitat pròpia d’una feina com la de cuiner que els pot motivar a desenvolupar-se professionalment en ella.

2) Reconstrucció a posteriori de la situació i suggeriments per propiciar la reflexió i analitzar el cas: Una vegada feta l’activitat, considero que és molt apropiada per treballar la tipologia textual. Potser, el moment de degustació no faria molt llarg, ja que crea una mica de desordre lògic.

Les activitats es desenvolupen com propostes d’avaluació continuada, de manera que s’avalua a l’alumne en cada una d’elles a més de la presentació de resultat final.

3) Contrastar amb la meva formació teòrica:

Pel que fa a la proposta de treball, em sembla clara, fàcil d’entendre i ben definida. A més, per mitjà d’aquesta SD els alumnes aprendran realment sobre la tipologia de textos. El producte final, la elaboració de la recepta, pot donar molt de joc; tanmateix, la condició del text obligaria a escollir amb molta cura un text base, perquè després la SD pugui esdevenir profitosa.

4) Conclusions finals: Trobo que la situació d’aprenentatge és original i ben pensada, donat que, no només planteja una activitat a l’alumnat, sinó que l’emmarca dintre d’activitats pròpies de projectes de relació amb la comunitat social i educativa.

Així mateix, cal dir que s’especifica una bona organització en tres-quatre sessions, i s’inclou aquesta divertida part de cuinar en grup que termina d’afegir-li sentit i una connexió amb la realitat de fora de l’aula.

Aquesta pràctica docent està relacionada amb els següents eixos:

  • La competència comunicativa del professorat, perquè la requereix per transmetre la visió i missió d’aquesta activitat.
  • La competència digital docent, perquè les tasques es presenten i es desenvolupen a l’entorn digital.

Evidència 1: Recepta feta pels alumnes del 2n

Evidència 2: Cuinant…

Evidència 3: Una mica de desordre a classe…

4. Seqüència didàctica meva presentada en l’altra assignatura

Ha sigut interessant veure la meva activitat, dissenyada previament de manera teòrica, posada en pràctica. Tot i que alguna alumna del màster m’ha dit que aquesta activitat té els seus riscos pels alumnes del 2n, precísament a aquesta classe van fer aquesta activitat. Estic molt d’acord amb el plantejament de la mateixa, ja que treballa diferents aspectes del text.

Respecte al meu treball de fi de Màster aquesta tasca m’ha fet reflexionar com es podria avaluar aquesta activitat de manera “objectiva”, ja que es fa en grup majoritàriament, exceptuant l’elaboració de la recepta.

Crec que aquesta pràctica està relacionada amb algunes de les competències del màster, com:

  • Disseny, gestió i planificació d’entorns d’ensenyament-aprenentatge.
  • Investigació, innovació i reflexió sobre la identitat professional i millora de la pràctica docent.

Per concloure, tot i que aquesta activitat ha generat una mica de desordre a classe durant la “degustació”, em sembla totalment apropiada per fer a classe. A més, contribueix al desenvolupament i treball de les matèries transversals.

Bibliografia

Fuentes, J.L. [Juan Luis]. El profesional de la educación, ¿quién es?. A: Fuentes, Juan Luis. Ética para la excelencia educativa. Madrid: Síntesis, 2020. p. 29-41.

Ornellas, A. [Adriana] i Garcia, A. [Alicia]. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació (1a. ed.) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).

XTEC. (2010). Orientacions per la millora de la comprensió lectora i de l’expressió escrita. Departament d’Educació.

Zayas, F. [Felipe]. (2001). L’activitat metalingüística: més enllà de l’anàlisi gramatical. Articles de Didàctica de la Llengua i Literatura, 25, 19-30. https://www-grao-com.eu1.proxy.openathens.net/revistas/programacio-244?contenido=337676

Debat0el DdP11-Cuinant…

No hi ha comentaris.

Publicat per

DdP10-Importància dels dictats

Publicat per

DdP10-Importància dels dictats

Aquesta pràctica la relacionaré amb el métode referent al “Mètode R4 i R5” que consisteix en pensament pràctic sobre la pràctica docent. Són una proposta de reflexió metodològica, mitjançant la qual el docent ha d’aprendre de la seva pròpia pràctica professional per mitjà de la reflexió. En aquest article m’agradaria parlar de l’alumnat de forma pràctica certes normes o regles d’ortografia. També és l’única forma d’anar eliminant errades d’escriptura. A més a més, aporten molts altres beneficis, com facilitar la…
Aquesta pràctica la relacionaré amb el métode referent al “Mètode R4 i R5” que consisteix en pensament pràctic sobre…

Aquesta pràctica la relacionaré amb el métode referent al “Mètode R4 i R5” que consisteix en pensament pràctic sobre la pràctica docent.
Són una proposta de reflexió metodològica, mitjançant la qual el docent ha d’aprendre de la seva pròpia pràctica professional per mitjà de la reflexió.

En aquest article m’agradaria parlar de l’alumnat de forma pràctica certes normes o regles d’ortografia. També és l’única forma d’anar eliminant errades d’escriptura. A més a més, aporten molts altres beneficis, com facilitar la lectura, per exemple, perquè escriure suposa llegir, i si el nen s’interessa pel contingut, començarà a incentivar a poc a poc el seu gust per la lectura.

1) Seleccionar una situació pràctica de l’aula per reflexionar: Al llarg d’aquesta pràctica docent a l’Institut de secundària he vist moltes vegades fer dictats a l’aula del 2n. El tipus de dictat que he vist sempre és un dictat breu preparat a casa.

2) Reconstrucció a posteriori de la situació i suggeriments per propiciar la reflexió i analitzar el cas: Una vegada feta l’activitat, considero que és molt apropiada tant pel contingut com pel moment en el qual l’he feta. Potser hi caldria diversificar una mica l’activitat, perquè no sempre puguin aprendre’l de memòria.

3) Contrastar amb la meva formació teòrica:

M’agradaria constatar moltes maneres diferents per treballar els dictats:

1. Dictat caminat (per parelles). Un membre de la parella llegeix el text. Si la parella s’equivoca o té dubtes, li ha d’indicar com s’escriu. Després els papers es canvien.

2. Dictats per parelles. Cada membre té un text amb un fragment i entre ells se’l llegeixen i l’escriuen.

3. Dictat consulta. Es dicta un text sense preparació prèvia i en acabar es deixa que els alumnes puguin consultar els dubtes. Després es comenten els dubtes.

4. Dictat telegràfic. Es dicten els noms, verbs i adjectius de les frases. Els alumnes han d’escriure les frases completant-les amb articles, preposicions i morfemes gramaticals. Les respostes poden ser diferents.

5. Dictat global a la pissarra. El mestre va fent el dictat molt a poc a poc a la pissarra. Abans d’escriure la paraula, pregunta als alumnes com fer-ho. Fet això, esborrarà les que tenen més dificultat repassant-ne l’ortografia i la copien a la llibreta.

6. Dictat preparat breu. Es dóna als alumnes el dictat incomplet i el professor demanarà que només escriguin determinades paraules. Així focai el dictat és més fàcil i àgil.

4) Conclusions finals: Tot i que n’hi ha diferents formes de dictats, en pràctica he vist només una: dictat preparat. I trobo a faltar altres formes d’ensenyar l’ortografia, altres tipus de dictats.

Aquesta pràctica està relacionada amb els següents eixos:

  • La competència comunicativa del professorat i la importància de transmetre la visió i els valors.
  • La responsabilitat social del docent i la responsabilitat de combatre els mals resultats de PISA.

Evidència 1: Alguns dictats del 2n de l’ESO

Dictados

Evidència 2: Dictats

Dictado preparado para el jueves 21 de septiembre:
El uso de la energía eléctrica dio origen a una gran parte de los cambios más importantes del siglo XX. Influyó en el desarrollo de la industrialización permitiendo construir fábricas cada vez más alejadas de las fuentes de energía. Cambió el aspecto de las ciudades en términos de crecimiento y de población, y ayudó a los campesinos a incrementar su producción con el empleo de la nueva maquinaria.

Dictado preparado para el jueves 5 de octubre:
Una tarde, a finales de la primavera, se oyó, a una hora desacostumbrada, el tañido de la campana que había en lo más alto del castillo. Desde los lugares más lejanos y desde los más cercanos, y en el bosque y en los campos que bordeaban el río, la gente abandonó sus trabajos para acercarse corriendo hacia donde se oía la campana; y en la aldea, unos cuantos campesinos se quedaron escuchando, perplejos, aquella extraña llamada.

Dictado preparado para el jueves 13 de diciembre:
Era el amanecer de un bonito día de mayo, cuando los setos están verdes y las flores engalanan los prados; cuando crecen las margaritas, los narcisos y las primaveras a lo largo del borde de los zarzales; cuando florecen los manzanos y cantan los pájaros; cuando los muchachos y las muchachas se miran con pensamientos dulces. Mientras caminaba por el sendero, Robin silbaba alegremente, pensando en la bella María y en sus ardientes ojos.

Respecte al meu treball de fi de Màster aquesta tasca m’ha fet reflexionar sobre moltes qüestions. D’una banda, els dictats permeten al professor avaluar el nivell de comprensió de lectura de l’alumne. D’altra banda, també podem avaluar el seu nivell d’expressió escrita i domini de les regles ortogràfiques i gramaticals.

Crec que aquesta pràctica està relacionada amb algunes de les competències del màster, com ara:

  • Disseny, gestió i planificació d’entorns d’ensenyament-aprenentatge.
  • Investigació, innovació i reflexió sobre la identitat professional i millora de la pràctica docent.

Per tant i per concloure, els dictats són un excel·lent exercici educatiu per la millora de l’aprenentatge que no passa mai de moda i que ha de continuar posant-se en pràctica.

Bibliografia

Fuentes, J.L. [Juan Luis]. El profesional de la educación, ¿quién es?. A: Fuentes, Juan Luis. Ética para la excelencia educativa. Madrid: Síntesis, 2020. p. 29-41.

Ornellas, A. [Adriana] i Garcia, A. [Alicia]. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació (1a. ed.) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).

XTEC. (2010). Orientacions per la millora de la comprensió lectora i de l’expressió escrita. Departament d’Educació.

Zayas, F. [Felipe]. (2001). L’activitat metalingüística: més enllà de l’anàlisi gramatical. Articles de Didàctica de la Llengua i Literatura, 25, 19-30. https://www-grao-com.eu1.proxy.openathens.net/revistas/programacio-244?contenido=337676

Debat0el DdP10-Importància dels dictats

No hi ha comentaris.

Publicat per

DdP9-Aprenem lírica digitalment

Publicat per

DdP9-Aprenem lírica digitalment

Aquesta pràctica la relacionaré amb el métode referent al “Mètode R4 i R5” que consisteix en pensament pràctic sobre la pràctica docent.…
Aquesta pràctica la relacionaré amb el métode referent al “Mètode R4 i R5” que consisteix en pensament pràctic sobre…

Aquesta pràctica la relacionaré amb el métode referent al “Mètode R4 i R5” que consisteix en pensament pràctic sobre la pràctica docent.
Són una proposta de reflexió metodològica, mitjançant qual el docent ha d’aprendre de la seva pròpia pràctica professional per mitjà de la reflexió.

1) Seleccionar una situació pràctica de l’aula per reflexionar: La unitat didàctica que imparteixo es centra en la Lírica i Figures Retòriques al segon de l’ESO. Aquesta entrada tractarà la competència digital relacionada amb aquesta activitat.

2) Reconstrucció a posteriori de la situació i suggeriments per propiciar la reflexió i analitzar el cas: Una vegada feta l’activitat, considero que és molt apropiada tant pel contingut com pel moment en el qual l’he feta. Potser hi hauria de donar més punts a algunes preguntes, perquè han resultat més complicats que els altres.

3) Contrastar amb la meva formació teòrica:

Per programar una activitat hem de plantejar les següents preguntes:

  • Quina àrea de la competència digital vols treballar?
  • Quins continguts estaran relacionats?
  • Com s’organitzaran aquests continguts?
  • Quin tipus d’eines digitals seran necessàries?
  • Com s’avaluarà l’activitat?

4) Conclusions finals: Considero que la velocitat a la que es produeixen els canvis en la nostra societat és cada vegada més ràpida, i adaptar-se a ells es fa molt necessari. Les noves tecnologies poden facilitar-nos entorns d’aprenentatge i podem millorar la qualitat de l’educació d’una manera motivadora. No obstant això, és molt important que els docents reflexionin sobre les tecnologies i plantegin estratègies que incloguin aquelles eines tecnològiques que possibilitin un aprenentatge motivador, actiu i eficaç. És a dir, que la tecnologia no sigui en si mateixa la fi, sinó el mitjà per aconseguir un objectiu.

Aquesta pràctica està relacionada amb els següents eixos:

  • La competència comunicativa del professorat i la importància de transmetre els valors a l’alumnat.
  • La competència digital docent: els continguts es presenten en format digital i requereixen dels mínims coneixements de Classroom, Power Point, etc.
  • Reptes ètics de les TIC: la importància de crear la responsabilitat i respecte a les TIC.

Evidència 1: Enllaç a l’activitat “Figures retòriques”

Formulari fet a Classroom sobre les figures retòriques per repassar l’activitat feta a classe. Es tracta d’una activitat avaluable amb punts que es fan de manera automàtica via Classroom.

https://docs.google.com/forms/d/1aM7xMyoWzlMUs9G8ozjSmPBy6QH_v3NOJ7q2WhsHZJA/prefill

Evidència 2: Activitat “Escriure un poema”

Per fer aquesta activitat, visualitzem un vídeo amb passos per fer-lo. El lliurament del poema es produeix via Classroom també.

 Evidència 3: Poemes dels alumnes

He de dir que estic gratament sorpresa per la profunditat i la dimensió d’alguns poemes rebuts. Sempre parlem de conflictes a l’aula i em sembla que actualment sovint oblidem que seguim tenint bons alumnes a l’aula (adjunto alguns).

Ha sigut interessant elaborar aquests continguts a Classroom, perquè no dominava aquesta eina de treball. Aquests tipus de formularis faig normalment a Moodle i a Google Forms. No obstant això, he optat per fer aquesta activitat a Classroom per esbrina com s’utilitza, es gestiona, i s’avalua amb aquesta eina.

Respecte al meu treball de fi de Màster aquesta tasca m’ha fet reflexionar com es podríen avaluar diferents activitats digitals i de quina manera podem seleccionar les preguntes perquè realment sigui útil aquesta eina de treball.

Crec que aquesta pràctica està relacionada amb algunes de les competències del màster, com:

  • Ús d’entorns digitals per al desenvolupament professional i la intervenció educativa.
  • Disseny, gestió i planificació d’entorns d’ensenyament-aprenentatge.
  • Investigació, innovació i reflexió sobre la identitat professional i millora de la pràctica docent.

Per concloure, la competència digital implica l’ús actiu, crític i responsable de les tecnologies digitals per a l’aprenentatge, el treball i la participació en la societat. Està regulat per la normativa vigent i crec que si fem un bon ús, realment es pot arribar a ser molt útil a l’aula.

Bibliografia

Fuentes, J.L. [Juan Luis]. El profesional de la educación, ¿quién es?. A: Fuentes, Juan Luis. Ética para la excelencia educativa. Madrid: Síntesis, 2020. p. 29-41.

Ornellas, A. [Adriana] i Garcia, A. [Alicia]. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació (1a. ed.) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).

XTEC. (2010). Orientacions per la millora de la comprensió lectora i de l’expressió escrita. Departament d’Educació.

Zayas, F. [Felipe]. (2001). L’activitat metalingüística: més enllà de l’anàlisi gramatical. Articles de Didàctica de la Llengua i Literatura, 25, 19-30. https://www-grao-com.eu1.proxy.openathens.net/revistas/programacio-244?contenido=337676

Debat0el DdP9-Aprenem lírica digitalment

No hi ha comentaris.

Publicat per

DdP8-Ajudem als nouvinguts

Publicat per

DdP8-Ajudem als nouvinguts

Aquesta pràctica la relacionaré amb el métode referent al “Mètode R4 i R5” que consisteix en pensament pràctic sobre la pràctica docent.…
Aquesta pràctica la relacionaré amb el métode referent al “Mètode R4 i R5” que consisteix en pensament pràctic sobre…

Aquesta pràctica la relacionaré amb el métode referent al “Mètode R4 i R5” que consisteix en pensament pràctic sobre la pràctica docent.
Són una proposta de reflexió metodològica, mitjançant qual el docent ha d’aprendre de la seva pròpia pràctica professional per mitjà de la reflexió.

1) Seleccionar una situació pràctica de l’aula per reflexionar: A l’aula d’acollida ens arriba un noi nou a segon d’ESO. Acaba d’arribar de Xina. Es tracta d’un noi molt eixerit, que mostra moltes ganes d’aprendre, però no sap espanyol, català ni anglès. Necessita tota estona que l’ajudin.

2) Reconstrucció a posteriori de la situació i suggeriments per propiciar la reflexió i analitzar el cas: Tot i estar a l’aula d’acollida, en un grup molt reduït en què el tracte és molt proper, el noi gairebé no pronuncia cap paraula. Tota l’estona l’acompanya una altra alumna i li tradueix tot. Tot i que al menys n’hi ha l’aula d’acollida al català, no hi ha res d’ajuda perquè aprengui el castellà. Em trobo a l’aula un nen que necessita l’acompanyament continu i el professor no pot ni físicament ni psicològicament atendre amb una certa qualitat aquesta diversitat a l’aula. A més, probem explicar-li coses a l’anglès o amb gestos, i si no fos per l’altra alumna, és impossible de moment.

3) Contrastar amb la meva formació teòrica: Segons diferents autors, hem de concretar i prioritzar els objectius i continguts per a cada curs. S’han de prioritzar en funció de la importància que tenen per a futurs aprenentatges, funcionalitat i aplicació pràctica, així com en funció de la diversitat de capacitats. I també és molt important preveure la possibilitat de modificar la seqüencia i temporització dels objectius i continguts per assimilar els aprenentatges. No obstant això, reflexiono com puc ajudar a aquest alumne, ja que tot i que li entreguem dossiers, però no n’hi ha temps físic per dedicar-li a classe. Trobo que n’hi hauria de haver-hi més recursos en aquest cas per ajudar-li.

4) Conclusions finals: Considero, doncs, que la meva tasca docent ha d’anar molt més enllà de l’assignatura.  I trobo que n’hi hauria de haver-hi més recursos en aquest cas per ajudar-li.

Aquesta pràctica està relacionada amb els següents eixos:

  • La competència comunicativa del professorat i la importància de crear els vincles amb l’alumnat.
  • La responsabilitat social del docent.

Evidència 1: Part dossier 1 (l’abecedari)


Evidència 2: Part dossier 2 (articles)

Evidència 3: Part dossier 3 (ubicació de les coses)

Fa poc he llegit un article que m’ha cridat molt l’atenció “Necessitem més recursos per atendre l’aprenentatge dels nouvingunts” amb l’entrevista a Jesús Vinyes (coordinador del grup d’experts per revertir els mals resultats del sistema educatiu català) publicat al Diari de Terrassa el 3 de gener del 2024. En aquesta entrevista, Sr. Vinyes proposa i estic molt d’acord amb ell, que “les aules d’acollida haurien de tenir continuïtat fins que l’alumne es pugui inserir en el grup-classe i es desenvolupi bé amb la llengua parlada i escrita i fer aquesta atenció el temps que sigui necessari”. És cert que Catalunya és un país d’acollida i el sistema educatiu ha de donar resposta adequada. Últimament, s’ha incrementat la immigració i, per tant, es necessiten més recursos per atendre l’aprenentatge dels nouvinguts. No obstant això, crec que la immigració no fa baixar els resultats d’una manera directa. El que sí que és preocupant és que augmenti el nivell de pobresa i això sí que repercuteix en l’aprenentatge. Hem de donar les mateixes oportunitats i l’escola pública és la que ha de fomentar-ho.

Ha sigut interessant parlar amb la meva mentora del cas, perquè m’ha explicat com es tracta aquests alumnes nouvinguts i com s’avaluen. Respecte al meu treball de fi de Màster aquesta tasca m’ha fet reflexionar com es podríen avaluar aquests alumnes i no em sembla gaire bé el sistema d’avaluació (sembla que els posen un AS -assoliment suficient fins que aprenguin l’idioma). Trobo una mica injust de cara al reste dels alumnes i de cara al mateix alumne. Potser el sistema hauria de donar una altra estructura d’avauluació en aquests casos.

Crec que aquesta pràctica està relacionada amb algunes de les competències del màster, com:

  • L’orientació, la tutoria i l’assessorament d’estudiants i famílies (és una acció que s’ha realitzat a classe comentant tots els dubtes i ajudant a aquest nen a aprendre certes categoríes gramaticals)
  • Comunicació i interacció personal en els processos d’ensenyament (el professor intenta interactuar amb l’alumne a tots els nivells, tot i que, de moment, és gaire difícil).

Per concloure, la diversitat a les aules és un reflex de la diversitat existent a la societat i, per aquest motiu, l’hem d’entendre com un fenomen natural i necessari per formar persones aptes per a la vida, tenint en compte els seus interessos i capacitats individuals. Però hem de defensar l’escola pública i, per tant, donar més recursos i més suport.

Bibliografia

Boladeras Alegre, M. [Mercè]. (2024). Necessitem més recursos per atendre l’aprenentatge dels nouvinguts. Revista Diari de Terrassa. https://www.diarideterrassa.com/terrassa/2024/01/14/jesus-vinyes-necessitem-mes-recursos-per-atendre-laprenentatge-dels-nouvinguts/

Fuentes, J.L. [Juan Luis]. El profesional de la educación, ¿quién es?. A: Fuentes, Juan Luis. Ética para la excelencia educativa. Madrid: Síntesis, 2020. p. 29-41.

Ornellas, A. [Adriana] i Garcia, A. [Alicia]. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació (1a. ed.) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).

XTEC. (2010). Orientacions per la millora de la comprensió lectora i de l’expressió escrita. Departament d’Educació.

Zayas, F. [Felipe]. (2001). L’activitat metalingüística: més enllà de l’anàlisi gramatical. Articles de Didàctica de la Llengua i Literatura, 25, 19-30. https://www-grao-com.eu1.proxy.openathens.net/revistas/programacio-244?contenido=337676

Debat0el DdP8-Ajudem als nouvinguts

No hi ha comentaris.

Publicat per

DdP7-Aproximació a la lírica

Publicat per

DdP7-Aproximació a la lírica

Aquesta pràctica la relacionaré amb el métode referent al “Mètode R4 i R5” que consisteix en pensament pràctic sobre la pràctica docent.…
Aquesta pràctica la relacionaré amb el métode referent al “Mètode R4 i R5” que consisteix en pensament pràctic sobre…

Aquesta pràctica la relacionaré amb el métode referent al “Mètode R4 i R5” que consisteix en pensament pràctic sobre la pràctica docent.
Són una proposta de reflexió metodològica, mitjançant qual el docent ha d’aprendre de la seva pròpia pràctica professional per mitjà de la reflexió.

Aquesta pràctica està proposada per al 2n de l’ESO en l’assignatura de la llengua castellana “Lírica

Dita activitat la relacionaria amb l’eix de la competència comunicativa.

1) Seleccionar una situació pràctica de l’aula per reflexionar: He d’introduïr el tema “Lírica” i reflexiono sobre aquest tema i la seva importància a classe. Crec que és molt enriquidor poder dedicar el temps als temes de literatura en general i, sobretot, al tema que és sempre molt bé acceptat entre els alumnes.

2) Reconstrucció a posteriori de la situació i suggeriments per propiciar la reflexió i analitzar el cas: Els proposo als alumnes el ppt i explico el material fent una mica del debat quan toqui per animar-los a escoltar i aprendre. Primerament, introdueixo el tema preguntant als alumnes sobre els seus coneixements relacionats amb el tema en qüestió. Desprès, mitjançant les tecnologies digitals, parlem diferents conceptes relacionats amb el tema. Em baso moltes vegades en les cançons populars que els coneixen i aconsegueixo que la classe s’animi.

3) Contrastar amb la meva formació teòrica: Un cop arribo a casa, començo a pensar en el que havia passat i m’adono que potser la classe ha sigut molt més teòrica que he volgut. Tot i que la meva voluntat era aconseguir una certa participació, potser hauria de fer més “barreja” amb les activitats pràctiques.

4) Conclusions finals: Considero, doncs, que he aconseguit el proposit principal de donar el material amb una certa qualitat educativa amb l’objectiu d’aprenentatge, però potser que hauria de diversificar una mica més el continguts.

Evidència 1: Tipus de versos

Evidència 2: Els temes de la lírica

Evidència 3: Rima

Evidència 4: La mesures del vers

Ha sigut un treball molt interessant i col·laboratiu, perquè parlant dels poemes, els alumnes s’han animat molt i han participat activament, trobant diferents exemples de molts personatges. Sobretot, s’han animat molt parlant de diferents cançons actuals.

Aquesta pràctica està relacionada amb els següents eixos:

  • La competència comunicativa del professorat i la importància de mantenir atenció constant de l’alumnat.
  • La competència digital docent: els continguts es presenten en format digital i requereixen dels mínims coneixements de Classroom, Power Point, etc.

Crec que aquesta pràctica està relacionada amb algunes de les competències del màster, com:

  • L’orientació, la tutoria i l’assessorament d’estudiants i famílies (és una acció que s’ha realitzat a classe comentant tots els dubtes)
  • Ús d’entorns digitals per al desenvolupament professional i la intervenció educativa (aquesta acció s’ha proposat mitjançant la plataforma digital Classroom on s’ha penjat el meu treball fet en power point)
  • Comunicació i interacció personal en els processos d’ensenyament (per realitzar aquesta tasca els alumnes van intervenir en diferents activitats proposades).

Respecte al meu treball de fi de Màster aquesta tasca m’ha fet pensar com es podríen avaluar diferents elements, d’acord al model proposat. Crec que la visió tradicional és incloure una tasca o pregunta corresponent a cada element a l’examen, però m’agradaria anar més enllà i fer la tasca d’avaluació de tal manera que cada element estiguès present a cada pregunta. De moment, m’ha fet reflexionar molt aquesta presentació i aquest model.

Com un altre punt a reflexionar, he vist que aquest tema no té assignat temps suficient per treballar. Considero que té molta importància i transmet molts valors.

Bibliografia

Fuentes, J.L. [Juan Luis]. El profesional de la educación, ¿quién es?. A: Fuentes, Juan Luis. Ética para la excelencia educativa. Madrid: Síntesis, 2020. p. 29-41.

Ornellas, A. [Adriana] i Garcia, A. [Alicia]. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació (1a. ed.) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).

XTEC. (2010). Orientacions per la millora de la comprensió lectora i de l’expressió escrita. Departament d’Educació.

Zayas, F. [Felipe]. (2001). L’activitat metalingüística: més enllà de l’anàlisi gramatical. Articles de Didàctica de la Llengua i Literatura, 25, 19-30. https://www-grao-com.eu1.proxy.openathens.net/revistas/programacio-244?contenido=337676

Debat0el DdP7-Aproximació a la lírica

No hi ha comentaris.

Publicat per

DdP6-Treballem la narració

Publicat per

DdP6-Treballem la narració

Segueixo assistint les classes d’aquesta professora i em serveixen molt per veure les diferències amb els altres professors que segueixen molt més…
Segueixo assistint les classes d’aquesta professora i em serveixen molt per veure les diferències amb els altres professors que…

Segueixo assistint les classes d’aquesta professora i em serveixen molt per veure les diferències amb els altres professors que segueixen molt més el nou currículum. I, de fet, reflexiono sobre el nou model d’ensenyament i trobo molts avantatges respecte al model anterior.

Seguim treballant la narració al 1r d’ESO en l’assignatura de la llengua castellana “Activitats sobre narració“. Aquesta activitat es basa en la explicació anterior de la professora introduïnt el tema de “Narració“.

Aquesta pràctica la relacionaré amb el métode referent al “Model ATOM” que consisteix a identificar i analitzar una pràctica educativa seleccionada
mitjançant l’aïllament dels diferents elements que la conformen amb la finalitat de proposar una millora puntual en una futura acció similar.

Reflexiono sobre diferents elements d’aquest model:

  1. Imaginari docent o motxilla docent. Es proposen diferents textos narratius com a parts d’un conte conegut i es fan preguntes sobre diferents parts, personatges, etc.
  2. Aspectes curriculars i didàctics. Es relacionen els coneixements adquirits en la sessió anterior de la presentació amb les acitivitats pràctiques. L’activitat és molt dirigida per la professora i trobo que, potser, en aquesta part podrien ser els alumnes els protagonistes encarregats d’esbrinar els diferents conceptes proposats.
  3. Coneixement teòric. Motjançant els continguts dels contes proposats es treballen diferents conceptes propis del gènere narratiu. Com assenyalen Carlos Reis i Ana Cristina M. Lopes (2002, 164-166), “el terme narrativa por ser entès en diverses accepcions: narrativa quant a enunciat, narrativa com a conjunt de continguts representats per aquest enunciat, narrativa com a acte de relatar-los i fins i tot narrativa com a mode, és a dir com un dels components d’una tríada de formes universals (lírica, narrativa i drama) que ha estat adoptat per diversos teòrics des de la seva formulació a l’antiguitat”. Trobo que ha faltat la menció de diferents formes de la narrativa per aprofundir el conèixement de l’alumnat en aquest sentit.
  4. Emocions i sentiments. Segons la novel·lista Ada Castells, “la literatura està feta de sentiments”. Mitjançant exercicis senzills som convidats a la interiorització, els contes i el treball sobre el gènere narratiu ens ajuda en la reflexió i a la posterior expressió per prendre consciència del nostre món íntim i dels nostres recursos, alhora que adquirim competències emocionals, ètiques, socials i comunicatives.
  5. Aspectes ètics. L’ètica en la narració intenta recuperar dimensions de la moral que han estat relegades o oblidades. Treballem amb aquestes activitats l’experiència vital, el sentit personal que s’atorga als esdeveniments, o la dimensió de responsabilitat i compromís amb els altres éssers humans.
  6. Intencionalitat. Tot i que considero que amb aquesta activitat complim amb els objectius proposats, crec que es podria treballar aquests continguts de manera molt més autònoma, potser en petits grups, posant l’alumne al centre del procés.

Dita activitat la relacionaria amb els diferents eixos del Pràcticum, com ara: la competència comunicativa del professorat i la competència digital docent.

Evidència 1: Activitat 1 sobre elements de narració

La tasca que es proposa es analitzar el segment del text responent a les preguntes.

Per concloure, m’agrada com es proposa aquesta tasca perquè s’engloben gairebé tots els elements. D’aquesta manera es pot aconseguir la visió global del tema. En dita tasca es veuria reflectida la competència específica de producció els textos orals i escrits corresponent al currículum vigent. Trobo només que es podria treballar aquests elements amb més autonomia dels alumnes, en petits grups o amb més activitats digitals (Wordwall, Genially, etc.)

Crec que aquesta pràctica està relacionada amb algunes de les competències del màster, com ara:

  • L’orientació, la tutoria i l’assessorament d’estudiants (és una activitat que es va proposar fer a classe amb la corresponent orientació per part del professor)
  • Ús d’entorns digitals per al desenvolupament professional i la intervenció educativa (aquesta acció s’ha proposat mitjançant la plataforma digital Classroom)
  • Comunicació i interacció personal en els processos d’ensenyament (per analitzar els textos proposats va ser necessària la comunicació entre els alumnes i el/la professor/a).

Aquesta tasca està molt relacionada amb el meu treball de fi de Màster que planifico fer, perquè es tracta d’una tasca que pot ser avaluativa o de seguiment.

Bibliografia:

Camps, A. [Anna]. (1994). Projectes de llengua entre la teoria i la pràctica. Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura, 2, 7-20. https://www-grao-com.eu1.proxy.openathens.net/revistas/projectes-per-aprendre-llengua-221

Camps, A. [Anna]. (2017). Escriure és participar en una societat alfabetitzada. Articles de Didàctica de la Llengua i Literatura, 72, 31-38. https://www-grao-com.eu1.proxy.openathens.net/revistas/indagar-sobre-gramatica-a-les-aules-28290?contenido=362032

Fuentes, J.L.[Juan Luis]. El profesional de la educación, ¿quién es?. A: Fuentes, Juan Luis. Ética para la excelencia educativa. Madrid: Síntesis, 2020. p. 29-41.

Ornellas, A. [Adriana] i Garcia, A. [Alicia]. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació (1a. ed.) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).

Debat0el DdP6-Treballem la narració

No hi ha comentaris.