Hola a tothom!

Ara sí, arribo al final d’aquest diari i de les pràctiques a l’Institut Doctor Puigvert de Barcelona. En primer lloc, m’agradaria comunicar que tots els professionals i alumnes del centre m’han acollit i ajudat moltíssim. M’emporto una experiència molt gratificant i enriquidora.

De nou, utilitzaré el model de Van Manen per dur a terme la meva pràctica reflexiva final. Com bé diu l’autor, el docent és un expert reflexiu i això em permetrà valorar críticament l’evolució de la meva identitat docent.

Nivell 1: Teòric

Evidentment, el meu primer contacte amb la construcció de la pròpia identitat docent es va donar a través de l’estudi teòric. Tota la nova informació sobre la didàctica de la llengua, la gestió d’aula i el vincle amb les famílies va configurar una idea imaginària de com volia ser jo com a futura docent.

Nivell 2: Pràctic

Totes aquestes idees van ser aplicades a l’aula amb els pocs recursos que tenia i vaig comprendre que des de la teoria no estava podent contextualitzar i adaptar bé els continguts a la realitat. També vaig poder detectar que el concepte d’identitat docent és quelcom que caldria tenir més present des de la part col·lectiva de l’educació.

Nivell 3: Crític

Precisament, la meva pràctica docent ha girat molt entorn a com podia constituir-me com a docent si tots estem sempre pendents de la nostra pròpia identitat. Això és quelcom que vaig detectar molt a les reunions de claustre, ja que si bé la majoria de docents reflexions sobre les seves accions i decisions, es generen pocs espais de construcció d’identitats col·lectives. Des que estic cobrint una baixa he pogut comprovar que allò que més necessito és parlar i connectar amb els meus companys de feina. D’alguna manera, abandonar la idea que cada docent té una identitat pròpia que ha creat de forma independent per entendre que qualsevol manera de fer i actuar té un vincle amb l’entorn social i cultural de la persona. Així doncs, com a evidència he après que no només és important contextualitzar els aprenentatges i adaptar-se a la realitat de cada aula, sinó que és importantíssim fomentar una actitud d’admiració i de solidaritat amb altres docents per anar revisant la pròpia identitat.

Les competències que he treballat són: Investigació, innovació i reflexió sobre la identitat professional i la millora de la pràctica docent i La pràctica reflexiva mediada.

Fins aviat a tothom!

I molts ànims per construir una identitat docent individual i col·lectiva.

Joana

Hola a tothom!

Arribem a la part final d’aquest recorregut que, personalment, m’ha aportat un munt d’aprenentatges molt significatius. Escriuré les dues entrades finals d’aquest diari seguint l’estructura que planteja Van Manen. He escollit aquest model perquè ofereix tres nivells per valorar la qualitat del procés reflexiu i, per tant, em permetrà reflexionar sobre els meus resultats d’aprenentatge.

Nivell1: Tècnic

Ara que faig balanç, recordo perfectament les primeres entregues d’aquesta assignatura, així com les primeres entrades del diari. Durant la fase d’observació i el mes previ a l’inici de les pràctiques, creia que les meves reflexions s’aproximaven bastant a la realitat dels centres educatius. Recordo que vaig començar aquesta assignatura amb la idea que em trobaria un grup-classe semblant al meu d’adolescent. Ara en perspectiva, soc conscient que aquell era l’únic referent a què agafar-me quan m’imaginava la meva primera classe com a docent.

Nivell 2: Pràctic

Tot i això, les primeres intervencions em van capgirar tots els esquemes que havia idealitzat abans d’arribar a l’institut de pràctiques. Durant la fase d’observació i d’intervenció acompanyada, vaig intentar posar en pràctica tots els coneixements que anava aprenent al màster, amb l’objectiu d’aplicar estratègies d’aprenentatge innovadores i competencials. Vaig assistir a reunions de tota mena, vaig anar d’excursió amb els alumnes i, fins i tot, vaig poder reproduir una sessió de tutoria amb els alumnes. Tanmateix, sentia una angoixa gran, perquè sentia que em faltaven moltes eines per gestionar l’aula i que la realitat dels centres s’allunyava bastant de la teoria i del meu esquema mental.

Nivell 3: Crític

Fa menys d’un mes que vaig acabar l’aplicació de la meva intervenció de pràctiques i fa dues setmanes que estic cobrint una baixa a un institut. De cop i volta, la meva realitat és completament diferent de com era a l’inici d’aquesta assignatura. Acabo les pràctiques amb la sensació que ha sigut el xoc de realitat més gran que he experimentat en aquest màster i amb la seguretat que amb els anys podré anar construint la meva identitat docent. Estic convençuda que tota la teoria, per molt allunyada que em sembli de la realitat de les aules, m’està servint per detectar les necessitats dels meus alumnes i de buscar les estratègies que siguin més convenients per a cada situació.

Precisament, l’evidència per aquesta entrada és la confiança que he adquirit i que no tenia a l’inici d’aquest diari. Abans tenia molta pressa i angoixa per tenir-ho tot controlat i enllestit com a docent. Ara en canvi, he après que la identitat docent l’aniré formant amb els anys i les experiències i que no passa res si ara mateix tinc dubtes sobre com resoldre certes situacions. Els docents també aprenem contínuament i això és quelcom que m’ha costat d’interioritzar.

Les competències que he treballat per aquesta entrada són: Investigació, innovació i reflexió sobre la identitat professional i la millora de la pràctica docent i La pràctica reflexiva mediada.