Fins ara he dedicat aquest diari a comentar els imprevistos que he viscut durant la meva intervenció autònoma. Com ja vaig dir a l’inici, aquestes situacions m’han generat molta angoixa i frustració, però també m’han obert nous camins de reflexió pràctica. De nou, a través de l’estructura de Kolb, analitzaré una situació concreta de la qual vaig aprendre molt.

• Fase 1: L’experiència concreta. Després de la decepció de la primera intervenció amb el grup-classe principal, em van donar l’oportunitat de dur a la pràctica la meva SA a la línia B de 3r d’ESO. La meva mentora estava molt contenta de la meva feina i em va dir que valia la pena repetir-la en bones condicions.
• Fase 2: L’observació reflexiva. Així doncs, vaig tornar a preparar el material i vaig aplicar la meva SA a un grup que no coneixia de res. Estava nerviosa perquè no havia tingut cap contacte amb aquells alumnes, però també va ser un repte que em tocarà viure quan arribi nova com a docent a un institut.
• Fase 3: La conceptualització abstracta. Després d’aplicar una vegada la meva SA, vaig poder reflexionar sobre la meva pròpia pràctica i vaig detectar possibles millores vinculades a la gestió de l’aula i l’explicació dels materials. Els feedbacks de la meva mentora també em van ajudar a establir crítiques constructives de la meva intervenció.
• Fase 4: L’experimentació activa. Amb tota aquesta reflexió, vaig establir millores amb la segona oportunitat. Realment, va ser una molt bona experiència i els resultats han sigut molt positius. Un canvi molt específic que he fet ha sigut repartir fulls a tots els membres del grup durant els reptes de l’escape room en grup. La primera vegada vaig veure que si només en repartia un per grup, hi havia molts alumnes que desconnectaven i només feien la feina uns quants.

Així doncs, com a evidència presento una reflexió sobre la meva pròpia pràctica docent que he pogut elaborar després de repetir la SA a un altre grup. La veritat és que hi ha petits canvis que m’han ajudat molt a controlar més les activitats i la implicació de tots els grups. Crec, doncs, que aquesta repetició ha sigut la situació que més m’ha fet aprendre i reflexionar de tota la meva fase d’intervenció.

La competència treballada ha sigut la d’utilitzar processos reflexius sobre la pràctica que promoguin el desenvolupament de l’autoregulació per establir propostes de millora en el procés d’ensenyament i aprenentatge.