Per acabar aquesta etapa, analitzaré a través de l’estructura de Kolb, el procés de correcció dels productes finals de la meva SA.

• Fase 1: L’experiència concreta.  Després d’aplicar dues vegades la meva SA, vaig haver de corregir tots els productes finals i el procés de l’alumnat. A més, va ser durant aquesta fase que vaig tenir una nova idea vinculada a la metodologia del meu TFM. Com que la primera intervenció havia sigut més tradicional que la segona, vaig pensar que seria una bona idea establir un disseny Solomon per comparar els resultats entre grups i tècniques d’aprenentatge. 
• Fase 2: L’observació reflexiva. Així doncs, vaig pensar quina seria una bona manera de dur a terme aquest disseny d’investigació per veure l’impacte de la gamificació en el procés d’aprenentatge de la sintaxi.
• Fase 3: La conceptualització abstracta. Tot i que encara no sé els resultats definitius, la correcció de les rúbriques d’autoavaluació i les proves finals demostren que el grup A té un coneixement més fraccionat de la sintaxi i la seva importància. Els resultats de les proves, doncs, són més bons al grup que va poder fer l’escape room per practicar i va poder fer les tres sessions de forma seguida i vinculada.

• Fase 4: L’experimentació activa.  Per tant, crec que serà interessant analitzar bé les dades per poder comparar els efectes de la meva intervenció. Tot i això, els feedbacks dels alumnes també són més positius a la classe que va poder vincular-se més amb una activitat estructurada a través de reptes i proves més dinàmiques i contextualitzades.

L’evidència que proposo és una fotografia d’una prova final dels dos grups per poder valorar la diferència de resultats. D’altra banda, la competència que he treballat ha sigut la d’utilitzar processos reflexius sobre la pràctica que promoguin el desenvolupament de l’autoregulació per establir propostes de millora en el procés d’ensenyament i aprenentatge.

Fins ara he dedicat aquest diari a comentar els imprevistos que he viscut durant la meva intervenció autònoma. Com ja vaig dir a l’inici, aquestes situacions m’han generat molta angoixa i frustració, però també m’han obert nous camins de reflexió pràctica. De nou, a través de l’estructura de Kolb, analitzaré una situació concreta de la qual vaig aprendre molt.

• Fase 1: L’experiència concreta. Després de la decepció de la primera intervenció amb el grup-classe principal, em van donar l’oportunitat de dur a la pràctica la meva SA a la línia B de 3r d’ESO. La meva mentora estava molt contenta de la meva feina i em va dir que valia la pena repetir-la en bones condicions.
• Fase 2: L’observació reflexiva. Així doncs, vaig tornar a preparar el material i vaig aplicar la meva SA a un grup que no coneixia de res. Estava nerviosa perquè no havia tingut cap contacte amb aquells alumnes, però també va ser un repte que em tocarà viure quan arribi nova com a docent a un institut.
• Fase 3: La conceptualització abstracta. Després d’aplicar una vegada la meva SA, vaig poder reflexionar sobre la meva pròpia pràctica i vaig detectar possibles millores vinculades a la gestió de l’aula i l’explicació dels materials. Els feedbacks de la meva mentora també em van ajudar a establir crítiques constructives de la meva intervenció.
• Fase 4: L’experimentació activa. Amb tota aquesta reflexió, vaig establir millores amb la segona oportunitat. Realment, va ser una molt bona experiència i els resultats han sigut molt positius. Un canvi molt específic que he fet ha sigut repartir fulls a tots els membres del grup durant els reptes de l’escape room en grup. La primera vegada vaig veure que si només en repartia un per grup, hi havia molts alumnes que desconnectaven i només feien la feina uns quants.

Així doncs, com a evidència presento una reflexió sobre la meva pròpia pràctica docent que he pogut elaborar després de repetir la SA a un altre grup. La veritat és que hi ha petits canvis que m’han ajudat molt a controlar més les activitats i la implicació de tots els grups. Crec, doncs, que aquesta repetició ha sigut la situació que més m’ha fet aprendre i reflexionar de tota la meva fase d’intervenció.

La competència treballada ha sigut la d’utilitzar processos reflexius sobre la pràctica que promoguin el desenvolupament de l’autoregulació per establir propostes de millora en el procés d’ensenyament i aprenentatge.

Per finalitzar amb la reflexió dels imprevistos, m’agradaria exposar un canvi d’última ’hora que em va alterar la planificació i el cronograma de la meva intervenció autònoma. Per fer-ho, seguiré, de nou, el model d’aprenentatge experiencial de Kolb. 

• Fase 1: L’experiència concreta.  Com ja he comentat en altres entrades del diari, la meva intervenció final tenia com a fil conductor l’estudi de la sintaxi catalana. Per fer-ho, havia de destinar tres sessions de dues hores cadascuna a treballar sobre el tema. Jo m’havia preparat les activitats seguint un ordre determinat per facilitar l’aprenentatge i per tenir en compte factors externs com ara l’hora i el dia de les classes. Durant la fase d’observació vaig comprovar que les dues últimes hores de divendres són complicades per fer activitats teòriques i el grup-classe necessitava feines més pràctiques. El fet és que em van avisar al mateix dia que hi havia una xerrada i que havia d’endarrerir un dia la meva intervenció. 

• Fase 2: L’observació reflexiva. Davant d’aquest imprevist, vaig continuar amb la meva programació, però no va funcionar del tot bé. Com que havia endarrerit un dia les classes, no podia finalitzar el conjunt d’activitats abans de Setmana Santa i les sessions em van quedar tallades per les vacances. A més, la classe més teòrica vaig haver de fer-la divendres a última hora. En tornar de la setmana de festa, els alumnes havien perdut el fil i no tenia gaire sentit continuar amb les activitats que havien deixat a mitges. 

• Fase 3: La conceptualització abstracta. Vaig assumir la situació i vaig pensar alguna alternativa tenint en compte que tornarien d’una setmana de festa i que no tindrien ganes de començar el primer dia a la primera hora fent exercicis de sintaxi. 

• Fase 4: L’experimentació activa. Em vaig frustrar molt perquè tota la dedicació i esforç que vaig emprar per elaborar un escape room de sintaxi no havia servit de res. Sabia que no tenia sentit acabar l’activitat perquè el fil narratiu s’hauria trencat després de les vacances. Així doncs, després d’analitzar la situació i anticipar-me a com tornarien els alumnes, vaig decidir dur a terme activitats més tradicionals com ara fitxes i un kahoot. 

La competència del màster que he treballat en aquesta entrada és la de seleccionar i gestionar la informació (oral, impresa, audiovisual, digital o multimèdia) per aplicar-la als processos d’ensenyament i aprenentatge en la matèria de l’especialització cursada.