Continuant amb el model d’aprenentatge experiencial de Kolb, avui vinc a comentar la meva primera sessió d’intervenció autònoma i la necessitat que vaig detectar a l’hora d’enfocar el tema de la sintaxi. Durant l’observació de l’aula he pogut comprovar la concepció fragmentada que tenen els alumnes de l’aprenentatge literari i de la llengua. En sentir la paraula sintaxi, tothom es va desmotivar molt i tots els alumnes em van dir que no entenien la seva utilitat i que no volien estudiar-la. Per tant, vaig decidir enfocar la meva SA a vincular la llengua amb la literatura i a potenciar els seus usos pràctics. 

• Fase 1: L’experiència concreta: L’experiència inicia amb el grup-classe va requerir una adaptació i acomodació amb la realitat de l’alumnat i les seves necessitats. Vaig poder detectar aquest biaix entre la llengua i la literatura vaig decidir tornar a plantejar l’estructura de la meva SA sobre sintaxi i adaptar-la al context que acabava d’observar. 

• • Fase 2: L’observació reflexiva: Els alumnes estaven realitzant la lectura  de Frankenstein o el Prometeu modern i vaig aprofitar aquest fil narratiu per introduir el tema de la llengua. Es va generar un debat sobre la necessitat d’estructurar bé les oracions per comunicar bé els missatges. També vam parlar sobre la relació de l’estructura lingüística i la figura del Frankenstein en tant que és un ésser format per parts aïllades que funcionen dins d’un conjunt. 

• Fase 3: La conceptualització abstracta: Vaig poder interpretar que aquella relació feia augmentar la motivació i les ganes de llegir l’obra i d’entendre millor les estructures sintàctiques. Per tant, vaig utilitzar recursos d’algunes assignatures del màster per configurar una seqüència didàctica atractiva i significativa. 

• Fase 4: L’experimentació activa. Finalment, vaig tenir l’oportunitat d’implementar aquesta proposta a una línia de 3r d’ESO i poder comparar els resultats i les conclusions amb un altre grup que havia realitzat l’estudi literari i lingüístic de forma desvinculada. 

Com a evidència d’aquesta fase, deixaré una imatge de la primera diapositiva que vaig utilitzar per iniciar el debat i la reflexió. També adjuntaré dues imatges de l’autoavaluació per poder comparar la concepció de la utilitat de la literatura i la llengua entre els dos grups esmentats anteriorment. 

La competència específica que he treballat en aquesta entrada ha sigut la relativa a la metodologia didàctica i la gestió de la diversitat a l’aula i la relativa al disseny, gestió i planificació d’entorns d’ensenyament-aprenentatge.