De nou, utilitzaré el model d’aprenentatge experiencial de Kolb per analitzar un aspecte molt concret de la implementació de la meva situació d’aprenentatge. La mentora em va comentar que li agradaria que pogués encarregar-me de la part de sintaxi i, més concretament, dels complements verbals. Tanmateix, després de fer la intervenció amb el grup de 3r A, vaig haver de variar el contingut per adaptar-me a la situació. En aquest sentit, la competència específica que he treballat és la vinculada al disseny, gestió i planificació d’entorns d’ensenyament-aprenentatge.

• Fase 1: L’experiència concreta: Els alumnes no dominaven gens les categories gramaticals, per tant, es van perdre molt a l’hora de parlar dels complements verbals. Vaig notar que anaven perdent l’interès i que no seguien ni les explicacions ni les activitats.  

• Fase 2: L’observació reflexiva. Després d’aplicar la SA a la primera classe, vaig decidir modificar el contingut per poder consolidar els coneixements bàsics de gramàtica i sintaxi. 

• Fase 3: La conceptualització abstracta. Vaig fer les modificacions pertinents per poder introduir els complements verbals més bàsics sense que els alumnes no perdessin el fil ni la motivació. Per fer-ho, vaig alternar activitats de complements verbals amb exercicis de categories gramaticals. 

• Fase 4: L’experimentació activa. Tot i que ja havia destinat una part de la sessió a repassar els coneixements previs, fer aquestes modificacions em va servir molt per aplicar millor la SA al segon grup. 

De nou, la meva planificació inicial es va veure alterada per les necessitats del grup i per la necessitat d’adaptar-me a la situació. Com a evidència us deixaré una imatge d’una fitxa d’activitats que vaig dur a terme a l’inici i al final de la meva SA per valorar una part del procés d’aprenentatge. Com veureu, la meva estratègia va ser combinar exercicis de complements verbals amb d’altres vinculats a les categories gramaticals. Aquest fet em va ajudar molt a l’hora de reforçar positivament el treball dels alumnes i que poguessin veure que hi havia parts de la llengua que ja dominen. A través d’intercalar aquests exercicis amb altres més complicats van poder mantenir la motivació al llarg de les sessions.  

Continuant amb el model d’aprenentatge experiencial de Kolb, avui vinc a comentar la meva primera sessió d’intervenció autònoma i la necessitat que vaig detectar a l’hora d’enfocar el tema de la sintaxi. Durant l’observació de l’aula he pogut comprovar la concepció fragmentada que tenen els alumnes de l’aprenentatge literari i de la llengua. En sentir la paraula sintaxi, tothom es va desmotivar molt i tots els alumnes em van dir que no entenien la seva utilitat i que no volien estudiar-la. Per tant, vaig decidir enfocar la meva SA a vincular la llengua amb la literatura i a potenciar els seus usos pràctics. 

• Fase 1: L’experiència concreta: L’experiència inicia amb el grup-classe va requerir una adaptació i acomodació amb la realitat de l’alumnat i les seves necessitats. Vaig poder detectar aquest biaix entre la llengua i la literatura vaig decidir tornar a plantejar l’estructura de la meva SA sobre sintaxi i adaptar-la al context que acabava d’observar. 

• • Fase 2: L’observació reflexiva: Els alumnes estaven realitzant la lectura  de Frankenstein o el Prometeu modern i vaig aprofitar aquest fil narratiu per introduir el tema de la llengua. Es va generar un debat sobre la necessitat d’estructurar bé les oracions per comunicar bé els missatges. També vam parlar sobre la relació de l’estructura lingüística i la figura del Frankenstein en tant que és un ésser format per parts aïllades que funcionen dins d’un conjunt. 

• Fase 3: La conceptualització abstracta: Vaig poder interpretar que aquella relació feia augmentar la motivació i les ganes de llegir l’obra i d’entendre millor les estructures sintàctiques. Per tant, vaig utilitzar recursos d’algunes assignatures del màster per configurar una seqüència didàctica atractiva i significativa. 

• Fase 4: L’experimentació activa. Finalment, vaig tenir l’oportunitat d’implementar aquesta proposta a una línia de 3r d’ESO i poder comparar els resultats i les conclusions amb un altre grup que havia realitzat l’estudi literari i lingüístic de forma desvinculada. 

Com a evidència d’aquesta fase, deixaré una imatge de la primera diapositiva que vaig utilitzar per iniciar el debat i la reflexió. També adjuntaré dues imatges de l’autoavaluació per poder comparar la concepció de la utilitat de la literatura i la llengua entre els dos grups esmentats anteriorment. 

La competència específica que he treballat en aquesta entrada ha sigut la relativa a la metodologia didàctica i la gestió de la diversitat a l’aula i la relativa al disseny, gestió i planificació d’entorns d’ensenyament-aprenentatge.