Per aquesta segona entrada continuaré utilitzant el model d’aprenentatge experiencial de Kolb a través de la seva estructura cíclica. Tanmateix, la competència específica del màster  que treballaré serà la destinada a l’orientació, la tutoria i l’assessorament d’estudiants i famílies. A més, seguiré el fil conductor dels imprevistos a l’aula que vaig esmentar a la primera entrada pel fet que ha marcat la meva experiència d’intervenció autònoma. Aquesta vegada, vull compartir una situació que em va impressionar molt amb una alumna de 3r d’ESO. 

• Fase 1: L’experiència concreta: Durant la primera sessió d’intervenció autònoma de la meva SA es va desencadenar un conflicte important a l’aula. Una noia va haver de sortir de l’aula perquè no podia controlar la seva ira envers uns companys que l’estaven molestant. 

• Fase 2: L’observació reflexiva. La meva primera reacció va ser enfadar-me amb ella perquè estava utilitzant un to de veu molt elevat i no em deixava continuar amb la sessió. Quan va marxar de l’aula vaig poder estabilitzar la situació i continuar amb la classe. 

• Fase 3: La conceptualització abstracta. Després d’assimilar la situació i reflexionar sobre la meva actuació vaig aprofitar una activitat en parelles per sortir a parlar amb ella al passadís. 

• Fase 4: L’experimentació activa. La noia em va explicar que era conscient de la seva poca regulació amb la ira, però que els companys sempre estaven molestant i generant situacions desagradables. De seguida vaig poder concretar la vivència i vaig poder rectificar amb la decisió. Vaig parlar amb els nois perquè poguessin prendre responsabilitat. 

Per tant, com a evidència m’agradaria transmetre una reflexió que em va fer qüestionar la meva identitat docent i que va capgirar la meva planificació. Jo estava molt nerviosa per fer la meva primera intervenció i només em vaig preocupar perquè les activitats funcionessin bé. Volia aconseguir això costés el que costés  i vaig sobreposar aquesta voluntat a les necessitats que requeria en aquell moment el grup.