Per aquesta segona entrada continuaré utilitzant el model d’aprenentatge experiencial de Kolb a través de la seva estructura cíclica. Tanmateix, la competència específica del màster  que treballaré serà la destinada a l’orientació, la tutoria i l’assessorament d’estudiants i famílies. A més, seguiré el fil conductor dels imprevistos a l’aula que vaig esmentar a la primera entrada pel fet que ha marcat la meva experiència d’intervenció autònoma. Aquesta vegada, vull compartir una situació que em va impressionar molt amb una alumna de 3r d’ESO. 

• Fase 1: L’experiència concreta: Durant la primera sessió d’intervenció autònoma de la meva SA es va desencadenar un conflicte important a l’aula. Una noia va haver de sortir de l’aula perquè no podia controlar la seva ira envers uns companys que l’estaven molestant. 

• Fase 2: L’observació reflexiva. La meva primera reacció va ser enfadar-me amb ella perquè estava utilitzant un to de veu molt elevat i no em deixava continuar amb la sessió. Quan va marxar de l’aula vaig poder estabilitzar la situació i continuar amb la classe. 

• Fase 3: La conceptualització abstracta. Després d’assimilar la situació i reflexionar sobre la meva actuació vaig aprofitar una activitat en parelles per sortir a parlar amb ella al passadís. 

• Fase 4: L’experimentació activa. La noia em va explicar que era conscient de la seva poca regulació amb la ira, però que els companys sempre estaven molestant i generant situacions desagradables. De seguida vaig poder concretar la vivència i vaig poder rectificar amb la decisió. Vaig parlar amb els nois perquè poguessin prendre responsabilitat. 

Per tant, com a evidència m’agradaria transmetre una reflexió que em va fer qüestionar la meva identitat docent i que va capgirar la meva planificació. Jo estava molt nerviosa per fer la meva primera intervenció i només em vaig preocupar perquè les activitats funcionessin bé. Volia aconseguir això costés el que costés  i vaig sobreposar aquesta voluntat a les necessitats que requeria en aquell moment el grup.

Hola a tothom!

Per dur a terme la pràctica reflexiva sobre la meva intervenció autònoma a l’institut, seguiré el model d’aprenentatge experiencial de Kolb que està estructurat de forma cíclica. 

En primer lloc, m’agradaria justificar aquesta tria per tal de vincular-la a la meva experiència i a la meva realitat per tal de fer-la significativa. La fase d’intervenció autònoma ha estat condicionada per molts imprevistos que han alterat la planificació inicial i que han suposat un aprenentatge real de com és la professió docent. Sens dubte, ha sigut la fase que més he gaudit i patit alhora, ja que he hagut de revisar constantment les meves accions i les decisions preses. 

Així doncs, per aquesta primera entrada vull compartir el marc d’actuació en el qual he dut a terme la meva intervenció. Á més, la competència específica que he tractat ha sigut la metodologia didàctica i la gestió de la diversitat a l’aula. 

• Fase 1: L’experiència concreta. Abans de dur a terme  la meva situació d’aprenentatge vaig assistir a les reunions de tutors i vaig mantenir xerrades amb el departament d’orientació del segon cicle de l’ESO. Això em va permetre identificar el punt de partida i les necessitats del grup classe on volia  implementar la meva situació d’aprenentatge. Amb aquesta informació vaig identificar una necessitat i un problema real vinculat a la fragmentació entre l’aprenentatge de la llengua i de la literatura. 

• Fase 2: L’observació reflexiva. Amb les dades anteriors i les impressions de les primeres intervencions autònomes vaig poder reflexionar i concretar els alumnes amb necessitats educatives especials i aquells que necessitaven alguna adaptació curricular o metodològica. 

• Fase 3: La conceptualització abstracta. Per assimilar i definir el pla d’actuació davant de l’especificitat del grup-classe, em vaig ajudar dels recursos de  l’assignatura de Didàctica per saber com adaptar els continguts amb necessitats educatives especials. 

• Fase 4: L’experimentació activa. Abans de començar la meva SA vaig dur a terme altres intervencions autònomes de temes aïllats per connectar amb el grup i comprovar si les adaptacions escollides funcionaven. 

L’evidència que extrec d’aquest cas concret és que el meu grup classe treballa millor quan no totes les activitats es duen a terme amb grups heterogenis. Em va sorprendre molt aquest fet perquè no és el que havia estat treballant al màster. Tot i això, vaig poder entendre que cada grup funciona diferent i que, en aquest cas, els alumnes menys motivats o amb necessitats especials treballen millor quan hi ha activitats amb grups no heterogenis.