Amb aquesta pràctica reflexiva, pretenc demostrar la importància d’estudiar amb profunditat el món dels contes i posar de manifest la importància que poden tenir aquests a l’escola durant l’Educació Secundària. Donada la importància que personalment crec que tenen els contes i treball sobre el gènere narratiu, crec que normalment només treballem a grans trets aspectes sobre aquest. És per aquesta raó, que he cregut adient aprofundir més en el tema i desenvolupar aquesta reflexió.

Aquesta pràctica està proposada per al 1r de l’ESO en l’assignatura de la llengua castellana “Introducció a la narració“. Son classes d’una altra professora que no és la meva mentora amb una manera molt més arcaica d’ensenyar.

Aquesta pràctica la relacionaré amb el métode referent al “Model ATOM” que consisteix a identificar i analitzar una pràctica educativa seleccionada
mitjançant l’aïllament dels diferents elements que la conformen amb la finalitat de proposar una millora puntual en una futura acció similar.

Els diferents autors identifiquen els següents elements d’aquest model:

1. Imaginari docent o motxilla docent. S’introdueix el tema parlant de diferents contes demanant que els alumnes participin en el debat, desprès es relacionen tots els coneixements dels alumnes que tenen des de petits amb els elements de la narració.
2. Aspectes curriculars i didàctics. Es treballen els diferents aspectes curriculars, com la producció de textos orals i escrits, diferents tipus de personatges, etc.
3. Coneixement teòric. Es donen els continguts teòrics proposats mitjançant un dels diferents elements digitals: Power Point. Es fa presentació per part de la professora i trobo que faltaria més interacció amb l’alumnat en aquest punt.
4. Emocions i sentiments. S’esbrinen els sentiments que produeixen: poden ajudar a desenvolupar l’autoconcepte, l’autoestima i l’empatia tan importants per a l’autonomia emocional. Són versàtils, permeten la possibilitat de fer-los servir en funció de les pròpies necessitats.Els contes estimulen la imaginació i ensenyen a cercar solucions per als problemes.
5. Aspectes ètics. Es parla i treballem diferents aspectes ètics basant-nos en tot el moment en el tema que tractem. Al nostre abast tenim múltiples eines per transmetre valors ètics als nostres alumnes que ajudin a formar part d’una ciutadania que respecti els altres, convivint en harmonia i igualtat. Trobo que els contes és una de les millors eines per treballar aquests aspectes.
6. Intencionalitat. Mai perdem de vista els objectius i les intencions en el procès d’interacció corresponent. Tot i que crec que la intencionalitat s’ha complert amb aquesta activitat, crec que es podria fer moltes més activitats interactives que podrien ajudar-nos a millorar aquests objectius, com ara una eina proposada per una altra activitat del màster: un joc amb la pizarra digital de Canva sobre els personatges (evidència 3), etc.

Dita activitat la relacionaria amb els eixos de “la competència digital docent” i “la competència comunicativa del professorat i dels alumnes”.

Evidència 1: Elements de la narració

Evidència 2: Els personatges de la narració

Evidència 3: Proposta per treball de la narració feta per mí a Canva amb l’eina “Pizarra digital”

En general, ha sigut un treball molt interessant i col·laboratiu, perquè parlant dels contes, els alumnes s’han animat molt i han participat activament al debat, trobant diferents exemples de molts personatges. No obstant, considero que es podrien fer moltes millores en aquest projecte i treballar els contes i el gènere narratiu des d’una altra perspectiva.

Crec que aquesta pràctica està relacionada amb algunes de les competències del màster, com:

• L’orientació, la tutoria i l’assessorament d’estudiants i famílies (és una acció que s’ha realitzat a classe comentant tots els dubtes)
• Ús d’entorns digitals per al desenvolupament professional i la intervenció educativa (aquesta acció s’ha proposat mitjançant la plataforma digital Classroom)
• Comunicació i interacció personal en els processos d’ensenyament (per realitzar aquesta tasca els alumnes van intervenir en diferents activitats proposades).

Respecte al meu treball de fi de Màster aquesta tasca m’ha fet pensar com es podríen avaluar diferents elements, d’acord al model proposat. Crec que la visió tradicional és incloure una tasca o pregunta corresponent a cada element a l’examen, però m’agradaria anar més enllà i fer la tasca d’avaluació de tal manera que cada element estiguès present a cada pregunta. De moment, m’ha fet reflexionar molt aquesta presentació i aquest model.

Bibliografia

Fuentes, J.L. [Juan Luis]. El profesional de la educación, ¿quién es?. A: Fuentes, Juan Luis. Ética para la excelencia educativa. Madrid: Síntesis, 2020. p. 29-41.

Ornellas, A. [Adriana] i Garcia, A. [Alicia]. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació (1a. ed.) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).

XTEC. (2010). Orientacions per la millora de la comprensió lectora i de l’expressió escrita. Departament d’Educació.

Zayas, F. [Felipe]. (2001). L’activitat metalingüística: més enllà de l’anàlisi gramatical. Articles de Didàctica de la Llengua i Literatura, 25, 19-30. https://www-grao-com.eu1.proxy.openathens.net/revistas/programacio-244?contenido=337676