En aquesta entrada he escollit “El model cíclic de reflexió de Graham Gibbs” (1988) que en ofereix un marc segons el qual es pot desenvolupar l’aprenentatge a partir de les experiències viscudes. Aquest model es basa en:

1. Pla d’acció
2. Descrpció
3. Sentiments
4. Avaluació
5. Análisi
6. Conclusió

L’exercici que vaig observar es va desenvolupar en una assignatura diferent de la meva, donat que vaig aprofitar l’oportunitat de veure altres metodologies d’altres professors i d’altres àmbits.

Una tasca que vaig vincular a l’habitus reflexiu, el tercer eix dels vinculats a la tasca del professorat referent a l’exercici de l’habitus reflexiu que Pierre Bourdieu defineix “com un petit conjunt d’esquemes que permet una infinitat de pràctiques adaptades a situacions sempre renovades, sense constituir mai en principis explícits”.

Aquest habitus constitueix el nostre sistema d’estructures de pensament, de percepció, d’avaluació i d’acció que guiarà la nostra pràctica educativa en qualsevol assignatura o àmbit.

La situació s’ha produït a classe de 1r d’ESO de Bilolgia i Geologia. Era una pràctica per aconseguir afirmar o descartar una hipòtesi sobre els llevats, si són vius o no vius.

Evidència 1: La presentació de la tasca

La part pràctica consistia en fer l’experiment. El globus inflat significava que els llevats eren vius. Ho podeu veure en aquests imatges:

Evidència 2, 3 i 4: Imatges de l’experiment

Una vegada feta la part explicativa i la part pràctica, s’ha proposat als alumnes fer un test per avaluar el que han après amb aquesta tasca. També els alumnes han fet el dibuix explicatiu de la tasca.

Evidència 5: Valoració dels resultats i formulació de conclusions

I després s’han fet conclusions per afirmar la hipòtesi proposada determinant que els llevats eren efectivament els essers vius.

Evidència 6: Observació final i presentació dels resultats

En ser una activitat no relacionada amb la meva assignatura relacionaria aquesta tasca amb una de les competències claus existents en el desplegament de la LOMLOE referent a la competència:

3. Matemàtica, ciència, tecnologia i enginyeria (STEM).

Dita competència implica la comprensió del món utilitzant el mètode científic, el pensament i la representació matemàtics, la tecnologia i els mètodes de l’enginyeria per a transformar l’entorn de manera compromesa, responsable i sostenible.

He trobat aquesta tasca molt positiva i interessant, des de el punt de vista d’ensenyament pràctic del coneixement teòric.

Crec que, prenent en consideració el model educatiu basat en experiències, demostra que és la millor forma d’aconseguir l’aprenentatge, sempre que es possible.

Aquesta pràctica està relacionada amb algunes de les competències del màster, com:

• Gestió i lideratge dels centre educatius
• Investigació, innovació i reflexió sobre la identitat professional i la millora de la pràctica docent.
• L’orientació, la tutoria i l’assessorament d’estudiants i famílies.

En conclusió, m’ha semblat molt interessant la proposta del professor. També l’orientació ha sigut en tot moment acompanyant l’alumne. Crec que la realització d’aquestes tasques és molt important per desenvolupar el desitg per la investigació i innovació en la futura generació.

Bibliografia:

Fuentes, J.L. [Juan Luis]. El profesional de la educación, ¿quién es?. A: Fuentes, Juan Luis. Ética para la excelencia educativa. Madrid: Síntesis, 2020. p. 29-41.

Ornellas, A. [Adriana] i Garcia, A. [Alicia]. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació (1a. ed.) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).

En aquesta entrada reflexionaré sobre “El model cíclic de reflexió de Graham Gibbs” (1988) que ens ofereix un marc segons el qual es pot desenvolupar l’aprenentatge a partir de les experiències. Consisteix en un cicle que es repeteix:

1. Pla d’acció
2. Descrpció
3. Sentiments
4. Avaluació
5. Análisi
6. Conclusió

La situació que vull descriure va passar a la classe de Tutoria del 1D a l’Institut la Serreta. Una situació que relacionaria amb el primer eix referent a la construcció de la identitat personal docent en ser una de les primeres activitats tant per mi com del curs i que em permetia veure quines dinàmiques podien funcionar o no amb els alumnes.

S’ha proposat fer la següent activitat:

Evidència 1: La presentació de la tasca

A continuació s’explica la tasca a fer que consistia en posar un troç de paper a l’esquena de cadascun dels estudiants i que es posi una bona qualitat de aquest alumne.

Evidència 2: Imatge d’una alumna amb el paper posat a l’esquena

En aquesta activitat trobo que s’exploren els sentiments o pensaments de cadascú i indirectament ajuda a la convivència perquè només s’exploren les bones qualitats. A més, es treballa la competència comunicativa de l’alumnat.

Evidències 3 i 4: Formant fila a classe

Seguidament, s’avalua el que va passar, què va funcionar i què no. Podría dir que aquesta experiència ha estat interessant per diferents raons. Primerament, perquè explora la competència comunicativa, ajuda a millorar les relacions entre l’alumnat, dona el missatge positiu, etc. En general, es podria dir que ha funcionat en aquest sentit.

No obstant això, ha creat una mica de desordre a classe: cadascú caminant, fent el que volia, etc. Es pot observar en els següents imatges.

Evidències 5 i 6: Un cert desordre a classe

Analitzant els resultats, diria que es podria canviar el format d’aquesta activitat per fer-la amb més ordre a classe, com per exemple, fer-la com una tasca a classroom o en paper a classe i que cadascú ho escrigui d’una altra persona.

Relacionaríem aquesta activitat amb la competència específica 3 de l’àmbit ligüístic del Decret 175/2022 referent a “Produir textos orals i multimodals amb coherència, claredat i registre adequats, atenent les convencions pròpies dels diferents gèneres discursius i participar en interaccions orals variades, amb autonomia, per expressar idees, sentiments i conceptes, construir coneixement i establir vincles personals.”

Dita competència, vinculada a l’establiment de vincles mitjançant la producció de diversitat de textos es posava de manifest en aquesta pràctica.

L’avaluació de dita activitat es realitzaria mitjançant el criteri d’ avaluació 3.2. referent a “Participar de manera activa i adequada en interaccions orals informals, en el treball en equip i en situacions orals formals de caràcter dialogat, amb actituds d’escolta activa i estratègies de cooperació conversacional i cortesia lingüística”.

Crec que aquesta pràctica està relacionada amb algunes de les competències del màster, com:

• L’orientació, la tutoria i l’assessorament d’estudiants i famílies (és una acció que s’ha realitzat en la classe de tutoria)
• Ús d’entorns digitals per al desenvolupament professional i la intervenció educativa (aquesta acció s’ha proposat mitjançant la plataforma digital Classroom)
• Disseny, gestió i planificació d’entorns d’ensenyament-aprenentatge (aquesta tasca ha prioritzat el disseny d’entorn perquè serveixi per aprendre).

En conclusió, repetiria aquesta tasca canviant alguns criteris i format per aconseguir un altre resultat.

Bibliografia:

Fuentes, J.L.[Juan Luis]. El profesional de la educación, ¿quién es?. A: Fuentes, Juan Luis. Ética para la excelencia educativa. Madrid: Síntesis, 2020. p. 29-41.

Ornellas, A. [Adriana] i Garcia, A. [Alicia]. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació (1a. ed.) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).